MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 28 de febrer del 2017

LLOC DE SON VIVES (FERRERIES)

Son és la contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).

















Des d’aquí es pot contemplar el Puig de Santa Àgueda, la tercera muntanya més alta de Menorca, amb 264 metres d'altitud. 

diumenge, 26 de febrer del 2017

MOLÍ DE SANTA CREU (ES CASTELL)

Després de la restauració del Molí des Camí Vell de Maó, Es Castell va  finalitzar la restitució d’un segon molí, el Molí de Santa Creu, gràcies a la feina desinteressada d’un grup de voluntaris de mig centenar de persones. Aquest ha estat el major valor del projecte, segons destacà l’alcalde, la implicació del voluntariat. El molí ha quedat com a nou respectant l’arquitectura original.
El projecte no només ha permès recuperar un bé etnològic, també embellir l’entrada al nucli urbà i  guanyar un espai públic. Segons explicà l’alcalde Lluís Camps, el procés arrancà el febrer de 2012, anys després de l’adquisició pública dels terrenys. «El molí estava en ruïnes». 




A Menorca se’n troben documentats trenta-un, tot i que se sap que n’hi havia més que han desaparegut, i de fa uns anys s’ha iniciat un camí de recuperació i reutilització de bona part d’aquests edificis dins la societat.
Cultura Popular i d’arrel tradicional de Menorca  
 Cartell inauguració del Molí el dissabte 16 d'abril de 2016

divendres, 24 de febrer del 2017

PLANTES DE MENORCA: GALLS (Serapias lingua L.)



Serapias lingua L.
Família : ORCHIDACEAE
Gènere : Serapias
Nom comú català : Galls.
Nom comú castellà : Gallos.
Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Prats pinars aclarits i comunitats terofítiques.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El gènere Serapias es caracteritza per tenir les flors erectes de colors porpra o violàcies i el label central en forma de llengua. Serapias lingua té el label central bastant ample i llarg, més curt i menys reflexe que en Serapias parviflora, i no té la base en forma de cor com Serapias cordigera. Floreix des d'Abril fins a Juny.

dilluns, 20 de febrer del 2017

PLANTES DE MENORCA: GUIXA BORDA (Lathyrus annuus L.)




Lathyrus annuus L.
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Lathyrus
Nom comú català : Guixa borda.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Camps de conreu i vores de camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba enfiladissa, bastant robusta. La reconeixerem perquè té la tija alada, com passa a moltes espècies de Lathyrus , però les fulles tenen dos grans folíols lanceolats, a més les flors són grans i de color groc. Desenvolupa un llegum molt comprimit. El trobarem als herbassars i a indrets una mica frescs i humits. Floreix a la primavera.