MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimecres, 28 de setembre de 2016

PLANTES DE MENORCA: RANUNCULUS MACROPHYLLUS (Ranunculus macrophyllus Desf.)


Ranunculus macrophyllus Desf.
Família : RANUNCULACEAE
Gènere : Ranunculus
Distribució per províncies : Alacant. Girona. Illes Balears.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Indrets humits, vores de camins amb sòls humids.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquest és l'espècie de Ranunculus més gran que viu a la nostra flora. Pot arribar a fer un metre d'alçària, les fulles de la part inferior tenen un limbe amb profunds lòbuls, poden tenir més de 10 cm d'ample i estan cobertes, com la resta de la planta, d'una densa pilositat. Les flors són d'un groc pur, brillants, amb els sèpals aplicats als pètals (moltes espècies de Ranunculus amb caràcters semblants tenen els sèpals reflexos). Viu a indrets humits però no necessàriament embassats. Té una floració bastant llarga des de finals de l'hivern fins quasi l'estiu.

dilluns, 26 de setembre de 2016

CALA SANT ANTONI - S'ALTRA BANDA PORT (MAÓ)







THE GOLDEN FARM - SANT ANTONI

CASETA D’EN VIGO
El mes de novembre del 1903 Joaquim de Vigo, el propietari de Sant Antoni, va demanar autorització per construir una caseta de banys i un llenegall per una embarcació al moll de cala Sant Antoni.  



dissabte, 24 de setembre de 2016

PLANTES DE MENORCA: LLIRI DE MAR - ASSUTZENA D’ARENAL - LLIRI D’ARENAL (Pancratium maritimum L.)












Pancratium maritimum L.
Família : AMARYLLIDACEAE
Gènere : Pancratium
Nom comú català : Assutzena d'arenal. Lliri d'arenal. Lliri de mar.
Nom comú castellà : Amor mío. Azucena marina. Nardo marino.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Arenals marítims i sistemes dunars.
Usos i propietats : Medicinal.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria IUCN : Dades insuficients
Característiques : És sorprenent veure les grans flors blanques del lliri de mar en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors s'obren durant el vespre i durant un sol dia, fan un aroma molt agradable. Al moment de la floració les fulles ja s'han secat, tornant a sortir a la tardor; les fulles són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència bastant ferma. A les platges no es pot confondre amb cap altre espècie. També són molt característiques les seves llavors, que semblen petits trossos de carbó que surten d'un càpsula globosa.

divendres, 16 de setembre de 2016

PLANTES DE MENORCA: TRÈVOL PUDENT - HERBA BRUNA (Bituminaria bituminosa (L.) C.H. Stirt.







Bituminaria bituminosa (L.) C.H. Stirt.
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Bituminaria
Sinònims : Psoralea bituminosa L.
Nom comú català : Cabrulla. Herba bruna. Herba cabruna. Trèvol pudent.
Nom comú castellà : Hierba cabrera. Hierba cabruna. Hierba gitana. Hiperuelo. Trébol bastardo. Trébol del mal olor.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Garrigues i vores de camps i camins.
Usos i propietats : Aromàtica.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Segurament és tracta d'una de les lleguminoses més fàcils de reconèixer. Per un costat per les seves flors blaves, d'altre per l'olor inconfusible de la planta (ensumar un folíol entre els dits) a betum, per aquest motiu el seu nom. La mida de la planta és relativament gran: s'aixeca un metre més o menys de terra. És molt freqüent als marges de camins i carreteres i als camps. Floreix al final de la primavera.