MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

diumenge, 26 de juny de 2016

CASA VENÈCIA - SA BASSA (PORT DE MAÓ) 2016




A Sa Bassa trobem una de les cases més famoses de tot el port de Maó, es tracte de Venècia, (restaurada recentment), una petita casa situada literalment dins de l'aigua i que recorda les cases venecianes, vet aquí el nom. Aquesta peculiar casa és famosa per haver estat residència d'estiu durant molts anys del multimilionari anglès Sir Richard Branson, amo de la discogràfica Virgin. De fet la casa mai va ser de Sir Richard Branson, simplement els seus pares tenien la concessió de la casa des de la dècada dels anys 60 perquè com que estava en territori marítimo-terrestre públic el propietari és l'estat.  



http://menorca.info/menorca/local/2016/581562/casa-venecia-mao-estrena-como-espacio-para-eventos.html 

divendres, 24 de juny de 2016

PLANTES DE MENORCA: DIDALERA O HERBA DE SANTA MARIA (Digitalis minor L.)












Digitalis minor L.
Família : SCROPHULARIACEAE
Gènere : Digitalis
Sinònims : Digitalis dubia Rod. Fem.
Nom comú català : Didalera. Didals. Herba de Santa Maria.
Nom comú castellà : Dedalera. Digital.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Maig. Juny.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Penyes frescals i fissures de roques, tant a llocs ombrívols com assoleiats.
Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquest és un dels més bells endemismes de Balears, la didalera és inconfusible amb les seves flors rosades que pengen. Viu als penyals, sovint colonitzant el substrat del peu de les parets rocoses. S'han descrit formes amb fulles sense pèls i flors blanques.
Estatus : Endèmica.

dissabte, 18 de juny de 2016

FAUNA DE MENORCA: GRIPAU VERD - CALÀPAT (Bufo viridis)

A Menorca només hi ha dues espècies d’amfibis: la granota meridional (Hyla meridionalis) i el gripau verd (Bufo viridis). Menorca és curiosament l’únic lloc d’Europa (juntament amb l’illa d’Elba), on no hi habita la granota comú.
El gripau és l’habitant de les petites basses temporals que es troben per tota l’illa. És bastant gran, de colors vius i es distribueix per la franja oriental, Mallorca. Menorca, Còrsega, Sardenya, mentre que no es troba a la península Ibérica.
Els gripaus deixen a l’aigua milers d’ous que es convertiran en petits gripaus cada estiu. Aquests gripaus petits desapareixeran dins la vegetació, tractant de fugir de nombrosos depredadors fins trobar parella la següent primavera. La desaparició de les petites basses i l’augment de l’ús de pesticides són els perills més grans per aquest simpàtic animal que s’alimenta principalment d’insectes. 

dijous, 16 de juny de 2016

ESCULLS DE PREGONDÓ (ES MERCADAL)




Des de l’arena de la platja, també coneguda com S’Embarcador o Salairó, es poden observar els esculls de Pregondó, unes roques de naturalesa subvolcànica de color ataronjat.  


dimarts, 14 de juny de 2016

PLANTES DE MENORCA: ESTÈPERA BLAVA - ESTEPA MENORQUINA (Cistus creticus L.)





Cistus creticus L.
Família : CISTACEAE
Gènere : Cistus
Nom comú català : Estèpera blava.
Nom comú castellà : Estepa menorquina.
Distribució per províncies : Illes Balears. València.
Distribució per illes : Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Garriges i pinares de la costa nord de Menorca.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : A les Balears només hi ha dues estepes que tenguin la flor de color rosa, una és Cistus albidus que està a totes les illes, l'altre és Cistus creticus que només és present a Menorca. Malgrat la semblança de les flors, la resta de la planta és ben diferent en una i l'altre espècie. Les fulles de Cistus creticus són més semblants a les de Cistus salviifolius, arrodonides, amb els nervis reticulats ben marcats i de color verd fosc, els diferenciarem per la part bassal de les fulles, en Cistus creticus els pecíols abrasen la tija formant una petita beina, mentre que a Cistus salviifolius els pecíols són lliures i no formen aquesta beina, a més aquesta espècie té les flors blanques.  

diumenge, 12 de juny de 2016

PLANTES DE MENORCA: CANYA (Arundo donax L.)

Arundo donax L.
Família : GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere : Arundo
Nom comú català : Canya.
Nom comú castellà : Caña común.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa
Època de floració : Setembre. Octubre.
Formes vitals : Faneròfit.
Hàbitat : Cultivada i naturalitzada a indrets de sòl humit, rieres i vores de camps i camins.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Característiques : Les canyes són originàries d'Àsia però s'han incorporat a la nostra flora com una planta més; sol trobar-se a llocs humits més o menys humanitzats. És molt més gran que el canyet d'albufera (Phragmites australis) i floreix a la tardor enlloc de a l'estiu.
Estatus : Introduïda. 



A Menorca, la canya verda és un símbol de les festes de tots els pobles. S’utilitzen en diferents moments de la festa i també com a element decoratiu en alguns espais.   








Les tiges (canyes) s'utilitzen per sostenir alguns cultius dels horts (tomàquets, pèsols, mongetes, ...). També s'han utilitzat des de molt antic per collir les ametlles.
Les canyes han anat sempre lligades a la vida agrícola i amb ells s'han fet encanyissats, cistells, bastons, canyes de pescar, ...