MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 26 de març del 2016

BARRANC D'ALGENDAR (CIUTADELLA)



















El barranc d'Algendar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgística. Aquest barranc constitueix d'una forma totalment natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella. Comença prop de Ferreries, al costat de la carretera general que uneix Maó amb Ciutadella, a l'anomenada muntanya de Santa Magdalena o d’Urgell, i desemboca a la platja de Cala Galdana. La seva longitud és de 7 km, valor que equival al de la meitat de l'amplària mitjana de l’illa, que és de 13,5 km. Les seves parets més verticals poden arribar en alguns punts als 80 m d'alçada, encara que el valor més freqüent és de 50 m.
És un barranc excavat per l'acció de l'aigua del torrent que en recorre el fons i que constitueix un cas excepcional a la illa, ja que porta aigua tot l'any amb un cabal considerable, fins i tot en els anys més secs.
Aquesta característica es deu al fet que el torrent drena una extensa àrea de territori des del pla Verd fins al massís de Santa Àgueda i, a més, rep aportacions de les aigües subterrànies de l'aqüífer de Migjorn, que afloren en les parts més deprimides del barranc. Aquest fet es manifesta d'una manera espectacular prop de la desembocadura del barranc, a la font dels Eucaliptus, on les sortides d'aigua de l'aqüífer inunden de manera permanent els terrenys del voltant del torrent. El transport d'aigua pel torrent al llarg de tot l'any propicia l'existència d'una vegetació de ribera poc freqüent a Menorca.
Cap a la desembocadura, el torrent presenta una clara influència marina, on domina una vegetació hidròfila, més o menys adaptada a la salinitat, formada per joncs i canyís.
Cap a l'interior hi ha una flora i una fauna d'aigua dolça constituïda per vogues i créixens.
En alguns punts també podem trobar la canya, l'om i el llorer. A les zones ombrívoles del barranc podem trobar la pampalònia, una espècie endèmica de Menorca i Mallorca, amb flors d'una indubtable espectacularitat. El barranc d’Algendar, com tots els barrancs de l’illa, serveix de zona de caça per a les aus rapaces com el xoric, el milà, l'esparver, l'òliba i el falcó pelegrí. A les zones d'aigua dolça hi trobam abundants tortugues d'aigua i granotes, mentre que els únics peixos que viuen en les aigües del torrent són l'anguila i la gambúsia.

dijous, 24 de març del 2016

COCÓ: (BASSA TEMPORAL SOBRE ROCA CALCÀRIA) MENORCA



Les basses temporals són ambients aquàtics temporals o efímers que tenen gran interès ecològic per les  espècies vegetals i animals que alberguen, així com pel fet que actuen de punt d’abeurada de molts animals. Les espècies que hi viuen s’han adaptat a sobreviure en condicions extremes d’inundació i sequera, i d’aquí el seu caràcter singular .
Els cocons es formen principalment sobre la roca calcària del migjorn (el marès),  ja sigui per erosió o bé excavats per l’home, que els ha aprofitat des d’antic per proveir-se d’aigua o bé per al forniment del seu bestiar. 

dimarts, 22 de març del 2016

PIQUES DE SON PONS - CAMÍ D'EN KANE (MAÓ)


El camí d'en Kane és un camí de cavalls que travessava Menorca i que avui, des de Es Mercadal a Maó és una ruta paisatgística. El camí es diu així perquè es va fer mentre en Richard Kane era governador de l'illa, durant l'ocupació britànica al segle XVIII.  El camí compta amb quatre abeuradors per a cavalls, com els típics del segle XVIII, en perfecte estat de funcionament.  

diumenge, 20 de març del 2016

MACAR D'ALFURINET - PLA DE MAR - SA BOMBARDA (CIUTADELLA) 2016





Al costat occidental de la platja del Pilar i després de remuntar un petit coster que actua com a divisòria d’aigües, s’obre una altra cala coneguda com el Pla de Mar. Es tracta d’un macar sense arena, en el qual destaquen les extraordinàries dimensions dels còdols que el formen, ja que sobrepassen en ocasions els 50 cm de diàmetre. Aquesta còdols tenen el seu origen en antigues esllavissades que amb el pas del temps s’han anat erosionant per l’acció de la mar.

divendres, 18 de març del 2016

MACAR DE SA TEULA (CIUTADELLA) 2016


El paisatge és impressionant en el macar de sa Teula i d'Alfurinet, dues cales ocupades per uns macs enormes, uns còdols arrodonits talment que han despertat l'interès dels geòlegs, i és que de l’origen no se’n sap encara gran cosa.