MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 27 de febrer del 2016

ARENAL DE MORELLA O PLATJA D’EN TORTUGA (MAÓ) 2015


Aquesta àrea de la costa nord de Menorca (inclosa dins el Parc Natural de l’Albufera des Grau) proporciona un dels paisatges més singulars i espectaculars de l’illa. El Camí de Cavalls en aquest tram transcorre per un territori gairebé verge, amb un paisatge marcat per la geologia (un tipus de pissarres conegudes pels menorquins com llosella) i les condicions climàtiques extremes degudes al fort vent, però sobretot al fet que sigui una de les zones amb menor precipitació de l’illa (devers 400 mm/any de mitjana).



Cala Morella és una platja relativament llarga que té associades unes formes dunars davanteres en un estat de conservació òptim. Gràcies a la presència de la bassa, les dunes estan poblades de tamarells; un arbust que necessita certa humitat per viure. La platja presenta una franja estreta d’arena i la seva superfície és mixta i canviant de còdols i sediment arenós.  


El camí des de Favàritx arriba a la platja per la part nord de la cala per dalt una duna remuntant que té el seu origen a la platja veïna de Capifort. Aquest punt alterós ofereix unes bones vistes de la platja i de la zona humida que hi ha just darrere: la bassa de Morella. Aquesta és una llacuna prelitoral de 2,5 ha de superfície i poc profunda (màxim 1,2 m) formada per materials impermeables. Depèn totalment de les aigües d’escorrentia que hi arriben quan plou i, per tant, és una llacuna de caràcter semi permanent que s’arriba a eixugar els anys més secs.
 

Des de la mateixa platja es poden veure, però sobretot sentir, algunes de les aus que freqüenten la bassa de Morella. Per exemple, aus aquàtiques com: la fotja (Fulica atra), el cullerot (Anas clypeata), el coll blau (Anas platyrhynchos) o el suterí petit (Tachybaptus ruficollis ). Des de la platja estant, també es pot sentir el cant d’algun petit ocell (passeriformes) que s’atansa a la bassa per beure aigua o per recuperar forces durant la migració anual.  OBSAM

Foto del 30/10/2011

dijous, 25 de febrer del 2016

CALA PRESILI O PLATJA DE CAPIFORT (MAÓ) 2015


La zona del cap de Capifort o de Favàritx ofereix un dels paisatges més singulars i espectaculars de la costa menorquina. La seva geologia de roques nues de pissarra que afloren de forma sobtada sobre els vermells intensos de la zona circumdant confereix a la zona un paisatge que sembla gairebé lunar. Aquest és el paisatge que es pot contemplar mentre es fa el camí cap a la platja i el que es divisa un cop s’hi arriba, ja que des de la platja de Capifort es tenen unes bones vistes del cap i del far de Favàritx.

La platja de Capifort o cala Presili és una platja natural de forma semicircular, relativament llarga però no gaire ampla. L’arena és fina i hi ha alguns afloraments de roques tant a la platja com dins l’aigua. Gràcies al cap de Favàritx i al fet que la cala queda encaixada entre imponents roques, la platja està a recer dels vents de tramuntana, a diferència del que es podria pensar pel fet de ser una cala de la costa nord. Així doncs, la cala limita a banda i banda amb afloraments rocosos i per darrere, amb un arenal que a mesura que s’allunya de la mar s’enfila i va sent colonitzat per vegetació.







Accés: a peu pel Camí de Cavalls. Principalment, des del punt en què aquest travessa la carretera Cf-1 poc abans d’arribar al far de Favàritx.
OBSAM