MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 30 de gener de 2016

PLANTES DE MENORCA: FARIGOLA - FRÍGOLA (Teucrium marum L. subsp. marum)












Teucrium marum L. subsp. marum
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Teucrium
Nom comú català : Farigola. Frígola.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Menorca.
Època de floració : Juny. Juliol.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Llocs secs, exposats i pedregosos.
Usos i propietats : Aromàtica.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Mata que pren diferents morfologies. Té forma de coixí una mica espinós a les zones litorals o ventoses, i pren aspecte de petit arbust a llocs més resguardats com zones forestals, per exemple. Té fulles petites triangulars de color verd-grisós per l'anvers i quasi blanques pel revers. Floreix al final de la primavera, fa inflorescències allargades cobertes de flors de color purpurina amb els calzes molt pilosos. A Mallorca viu una altre subspècie (subsp. occidentale ) més punxent i compacte, de flors menys nombroses i més petites. Durant molt d'anys aquesta espècie ha estat denominada com Teucrium subspinosum.
Estatus : Endèmica (Tirrènica).

dijous, 28 de gener de 2016

NECRÒPOLIS DE BINIPARRATX (SANT LLUÍS)


Els antics habitants de l'illa enterraven als seus difunts en les coves excavades en els penya-segats dels barrancs. Biniparratx presenta un grup d'11 coves artificials, datades entre els segles VI i V.














Cala de Biniparratx


Al bell mig del penyal que hi ha a la dreta de la cala i a una alçada d’uns 5 metres, es poden observar les cambres excavades a la roca utilitzades com a coves d’enterrament durant l’època de bronze pels antics pobladors de l’illa (final del I mil·lenni aC).

dimarts, 26 de gener de 2016

LLOC DE RAFALET NOU (SANT LLUÍS)





La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

Un aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques, especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).