MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 10 de juny del 2016

TAULA DE TORRELLISAR (ALAIOR)











Els recintes de taula, exclusius de Menorca, són edificis religiosos a cel obert construïts a la segona edat del ferro o època post talaiòtica (550-123 a.C.). No tots els poblats talaiòtics en tenen i dels 33 que coneixem tan sols set conserven la T en peu.
Les celebracions religioses es feien als mesos d’estiu i es dedicaven a una divinitat simbolitzada per la pilastra central. A mig camí entre l’entrada i la T, a la dreta, s’hi encenia una gran foguera i al peu de la taula es col·locaven ofrenes per la divinitat.
També es celebraven àpats rituals on es consumia vi, carn i potser algun altre producte del que no hi han quedat restes.
S’anomenen “taula” per les llegendes que expliquen que aquests monuments eren les taules on menjava una suposada raça de gegants que hauria habitat l’illa abans del diluvi universal.
Generalment, els recintes estan construïts amb grans blocs de pedra que formen filades horitzontals, tenen planta en forma de ferradura i a la cara interna del mur que envolta la taula hi trobem diverses pilastres adossades o integrades.
A Torrellisar, del recinte original només en podem observar la taula i les pilastres laterals. La resta de mur és un folre de paret seca moderna. El mateix passà amb els dos talaiots situats al nord de la Taula, al seu perímetre se li afegiren diverses capes de murs de pedra seca, per això, avui són difícils d’identificar. Aquests tres monuments formaven part d’un petit poblat talaiòtic. Entre parets seques i clapers moderns queden algunes altres restes però  de poca entitat. Als camps de cultiu del contorn s’observen un gran nombre de fragments ceràmics prehistòrics, romans i islàmics, prova que el poblat fou habitat durant més de dos mil anys, com a mínim des del 850 a.C. i fins al 1287 d.C.
Panell informatiu