 |
| Les Navetes són sepulcres funeraris exclusius de Menorca. Poden ser circulars o allargassades, tenir un o dos pisos i ser més o menys grans. La Naveta des Tudons té dos pisos, és de les més allargassades i la més gran de totes les conegudes. L'accés al pis superior es fa a través d’una xemeneia que s’obre al sostre del corredor d’accés. |
 |
|
Ritual funerari
La naveta és una
tomba d’inhumació col·lectiva on els successius enterraments provocaren la
desarticulació dels esquelets més
antics. S’hi dipositaren els cossos de com a mínim 100 persones sense
cobrir-los de terra i acompanyats d’alguns objectes personals. La majoria són
de bronze: braçalets, ornaments en espiral
pels cabells, punxons, puntes de llança i denes bicòniques, que alguns
autors relacionen amb els tintinàbuls romans, campanetes de vent per espantar
als mals esperits. Però també s’hi trobaren
alguns objectes d’ós com els botons triangulars, i algunes peces
ceràmiques que podrien contenir substàncies per a la celebració del ritual
funerari o ofrenes per als difunts.
|
 |
|
El nom de “naveta”
Fins a finals del
segle XIX aquesta va ser l’única
“naveta” coneguda. La va batejar Joan
Ramis i Ramis al 1818 quan publicà Antigüedades Célticas de la Isla de Menorca.
L’anomenà “naveta” perquè en ella veia la forma d’una nau invertida i defensava
que era un temple dedicat a Isis que, al segle XIX, es considerava la inventora
de la navegació i la deessa protectora
dels mariners.
|
 |
|
Excavació i restauració
La Naveta des
Tudons va ser excavada al 1959 i restaurada al 1960 per un equip dirigit per
Maria Lluïsa Serra, referent de l’arqueologia menorquina, i Lluís Pericot ,
referent de l’arqueologia espanyola.
La façana estava
intacta però el pis superior i tota la part de l’absís estaven derruïts. Les visites
eren habituals i les restes arqueològiques s’havien vist molt afectades per
l’espoli. Tot i això es van poder recuperar part dels esquelets i dels aixovars
que estan exposats i custodiats al Museu de Menorca.
|
 |
|
Folklore popular
A la façana
d’aquesta naveta sembla que li falti una pedra. Els arqueòlegs no en saben la
raó, però la cultura popular fa temps que hi ha trobat una “explicació”. Fa
generacions que avis i àvies conten una llegenda sobre dos gegants que
pretenien a la mateixa al·lota. La geganta que no es decidia per un o altre ,
els va incitar a competir. Un excavaria un pou i l’altre una naveta, qui primer
acabés seria l’elegit. Quan el de la naveta carregava la darrera pedra va
passar pel pou i el del pou li digué que havia trobat aigua. Va ser el darrer
que va dir, l’altre li tirà la pedra i va fugir... i la geganta es va quedar
sense un ni l’altre!
|
 |
| (Foto de l'interior de la Naveta del panel explicatiu) |
 |
| (Foto de l'interior de la Naveta del panel explicatiu) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada