MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 21 de febrer del 2016

NAVETA DES TUDONS 1000-800 A.C. (CIUTADELLA) 2016

Les Navetes són sepulcres funeraris exclusius de Menorca. Poden ser circulars o allargassades,  tenir un o dos pisos i ser més o menys grans. La Naveta des Tudons té dos pisos, és de les més allargassades i la més gran de totes les conegudes. L'accés al pis superior es fa a través d’una xemeneia que s’obre al sostre del corredor d’accés. 
Ritual funerari
La naveta és una tomba d’inhumació col·lectiva on els successius enterraments provocaren la desarticulació dels esquelets  més antics. S’hi dipositaren els cossos de com a mínim 100 persones sense cobrir-los de terra i acompanyats d’alguns objectes personals. La majoria són de bronze: braçalets, ornaments en espiral  pels cabells, punxons, puntes de llança i denes bicòniques, que alguns autors relacionen amb els tintinàbuls romans, campanetes de vent per espantar als mals esperits. Però també s’hi trobaren  alguns objectes d’ós com els botons triangulars, i algunes peces ceràmiques que podrien contenir substàncies per a la celebració del ritual funerari o ofrenes per als difunts.  

El nom de “naveta”
Fins a finals del segle XIX  aquesta va ser l’única “naveta”  coneguda. La va batejar Joan Ramis i Ramis al 1818 quan publicà Antigüedades Célticas de la Isla de Menorca. L’anomenà “naveta” perquè en ella veia la forma d’una nau invertida i defensava que era un temple dedicat a Isis que, al segle XIX, es considerava la inventora de la navegació  i la deessa protectora dels mariners. 
Excavació i restauració
La Naveta des Tudons va ser excavada al 1959 i restaurada al 1960 per un equip dirigit per Maria Lluïsa Serra, referent de l’arqueologia menorquina, i Lluís Pericot , referent de l’arqueologia espanyola.
La façana estava intacta però el pis superior i tota la part de l’absís estaven derruïts. Les visites eren habituals i les restes arqueològiques s’havien vist molt afectades per l’espoli. Tot i això es van poder recuperar part dels esquelets i dels aixovars que estan exposats i custodiats al Museu de Menorca.  


Folklore popular
A la façana d’aquesta naveta sembla que li falti una pedra. Els arqueòlegs no en saben la raó, però la cultura popular fa temps que hi ha trobat una “explicació”. Fa generacions que avis i àvies conten una llegenda sobre dos gegants que pretenien a la mateixa al·lota. La geganta que no es decidia per un o altre , els va incitar a competir. Un excavaria un pou i l’altre una naveta, qui primer acabés seria l’elegit. Quan el de la naveta carregava la darrera pedra va passar pel pou i el del pou li digué que havia trobat aigua. Va ser el darrer que va dir, l’altre li tirà la pedra i va fugir... i la geganta es va quedar sense un ni l’altre!
(Foto de l'interior de la Naveta del panel explicatiu) 
(Foto de l'interior de la Naveta del panel explicatiu)