MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 27 de febrer del 2016

ARENAL DE MORELLA O PLATJA D’EN TORTUGA (MAÓ) 2015


Aquesta àrea de la costa nord de Menorca (inclosa dins el Parc Natural de l’Albufera des Grau) proporciona un dels paisatges més singulars i espectaculars de l’illa. El Camí de Cavalls en aquest tram transcorre per un territori gairebé verge, amb un paisatge marcat per la geologia (un tipus de pissarres conegudes pels menorquins com llosella) i les condicions climàtiques extremes degudes al fort vent, però sobretot al fet que sigui una de les zones amb menor precipitació de l’illa (devers 400 mm/any de mitjana).



Cala Morella és una platja relativament llarga que té associades unes formes dunars davanteres en un estat de conservació òptim. Gràcies a la presència de la bassa, les dunes estan poblades de tamarells; un arbust que necessita certa humitat per viure. La platja presenta una franja estreta d’arena i la seva superfície és mixta i canviant de còdols i sediment arenós.  


El camí des de Favàritx arriba a la platja per la part nord de la cala per dalt una duna remuntant que té el seu origen a la platja veïna de Capifort. Aquest punt alterós ofereix unes bones vistes de la platja i de la zona humida que hi ha just darrere: la bassa de Morella. Aquesta és una llacuna prelitoral de 2,5 ha de superfície i poc profunda (màxim 1,2 m) formada per materials impermeables. Depèn totalment de les aigües d’escorrentia que hi arriben quan plou i, per tant, és una llacuna de caràcter semi permanent que s’arriba a eixugar els anys més secs.
 

Des de la mateixa platja es poden veure, però sobretot sentir, algunes de les aus que freqüenten la bassa de Morella. Per exemple, aus aquàtiques com: la fotja (Fulica atra), el cullerot (Anas clypeata), el coll blau (Anas platyrhynchos) o el suterí petit (Tachybaptus ruficollis ). Des de la platja estant, també es pot sentir el cant d’algun petit ocell (passeriformes) que s’atansa a la bassa per beure aigua o per recuperar forces durant la migració anual.  OBSAM

Foto del 30/10/2011