MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 30 de setembre del 2015

PLANTES DE MENORCA: LLENTISCLE - MATA (Pistacia lentiscus L.)

Pistacia lentiscus L.
Família : ANACARDIACEAE
Gènere : Pistacia
Nom comú català : Llentiscle. Llentrisca. Mata.
Nom comú castellà : Lentisco.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Formes vitals : Macro faneròfit.
Hàbitat : Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotaboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. A Mallorca també hi viu Pistacia terebinthus, aquesta es troba només a les parets rocoses de la Serra de Tramuntana, es diferencia perquè les fulles compostes tenen un folíol terminal (llavors tenen un número imparell de folíols), són bastant més grans i a més cauen a l'hivern. 
            






Els fruits són primer verdosos, després vermells i quan maduren es tornen negres



Flor de llentiscle.

Igual que d'altres festucs, el llentiscle és dioic (les flors masculines i les flors femenines neixen en individus diferents). Les inflorescències paniculiformes, és a dir, que formen raïms, són petites i surten de l'axil·la de les fulles. Són flors apètales: les flors masculines tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats sobre un disc nectari ficat; les flors femenines tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil trífid. El llentiscle floreix de març a maig.

Viquipèdia





dijous, 24 de setembre del 2015

PLANTES DE MENORCA: Romulea assumptionis Garcías Font





Romulea assumptionis Garcías Font
Família : IRIDACEAE
Gènere : Romulea
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Pradells argilosos i humits de les garrigues.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Com totes les Romulea aquesta espècie té un tubercle subterrani i fulles aèries, aquestes fulles son molt primes i agudes i es disposen en un sol pla formant un arc a sobre del terra. Les flors són blanques amb els estams grocs. Les fulles permeten reconèixer aquesta espècie de Romulea columnae (ja que de vegades aquesta espècie també pot presentar flors blanques) doncs són filiformes i de color gris amb tons vermellosos, mentre que en R. columnae són comprimides, més amples, i de color verd intens. Viu a les clarianes de les garrigues de les zones seques de totes les illes. Floreix una mica més tard que les altres espècies, abril-maig.
Estatus : Endèmica.