MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dilluns, 30 de març de 2015

TORRE D'EN PENJAT (ES CASTELL) 2015


Torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions. Es va construir el 1798 per ordre del general Stuart, conqueridor i governador de Menorca. S'aixeca sobre el turó del Turc o d’en Penjat.

Al principi va rebre el nom del Governador, després es va anomenar “d’en Penjat”.

El seu objectiu era cobrir l'entrada del port, en els moments en què es reconstruïa el castell de Sant Felip i, quan el castell s'acabés, complementar el fort Marlborough per evitar l'assentament d'una bateria de setge contra el fort esmentat, en cas de setge. Compta amb l'estructura típica d'aquest tipus de torres: la planta baixa com a magatzem de pólvores i recanvis, la planta intermèdia per allotjar la tropa i la terrassa superior per a l’artilleria (canó) i defensa immediata. Sobre la porta original, que es trobava a la planta intermèdia, el parapet que envoltava la terrassa avançava sobre cinc mènsules que deixaven entre elles unes obertures espitlleres) des d’eon es disparava per a la defensa de la porta i així s’impedia l'entrada a la torre. La torre disposava de fossat pel costat de terra. En sortien dues parets de pedra seca, una cap al mar, i l'altra cap al fort Marlborough, a uns 500 metres més al nord. La paret proporcionava un enllaç amb el fort i en la seva part més propera a la torre es muntava un canó per al flanqueig d'aquesta comunicació. En la restauració de 1989 es van eliminar les modificacions que va patir el 1946 com a lloc goniomètric (instrument que permet mesurar blancs) de la bateria Vickers de 38,1 de la Mola.




dijous, 26 de març de 2015

PLANTES DE MENORCA: CAMAMIL·LA DE LA MAR (Senecio rodriguezii)


Família: COMPOSITAE
Gènere: Senecio
Nom: Senecio rodriguezii Willk. ex Rod. Fem.
Nom comú en Català : Camamil·la de la mar. Margalideta de la mar
Nom comú en Castellà: -
Distribució per illes: Ma Me
Hàbitat: Encletxes de roques i roquissars litorals, amb influència directa de la mar
Endèmica: Si
Categoria IUCN: LC
Forma vital: Teròfit
Característiques per reconèixer-la: Aquesta petita herba viu sempre a prop del litoral, és fàcil de reconèixer quan està en flor perquè són capítols de color morat. Les fulles també són fàcils d'identificar, són amples, carnoses, amb dibuixos blancs per l'anvers i vermelloses pel revers.

diumenge, 22 de març de 2015

PRAT DE SON BOU (ALAIOR)


El prat rep les aigües dolces dels barrancs de Son Boter i des Bec, situats a ponent, i de son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entrada d'aigües marines per infiltració a través de l'arena de la platja i també durant els temporals, en què les onades arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a la part central de la platja. Ara bé, la major part de les aigües que mantenen la zona humida són dolces i provenen de l'aqüífer des Migjorn, el més important de l'illa. Des del 1946 fins al 1963, el prat va ser utilitzat per al conreu de l'arròs.







El conjunt de Son Bou és molt singular en el context de Menorca, ja que la zona humida està delimitada per una platja molt llarga (2,5 km) amb dunes disposades de forma paral·lela a la línia de costa i exposades als vents de component sud. El sistema actua com a barra, d’uns 1.400 metres de longitud, d’una zona humida de gran importància que rep aports d’aigua dels barrancs adjacents.
A l'illa no hi ha cap altra platja tan llarga, ni cap dels altres sistemes dunars importants (es Grau, Son Saura del Nord, Tirant, Cavalleria, Pregonda, cala Pilar i la Vall) no té una disposició de les dunes com aquesta. En aquests altres sistemes, les dunes segueixen una disposició paral·lela al vent dominant i independent de la línia de costa, un fet excepcional a la Mediterrània occidental. En canvi, a Son Bou les dunes segueixen el patró normal al litoral mediterrani, és a dir, dunes paral·leles a la costa i transversals al vent dominant.
El prat de Son Bou és la segona zona humida en importància de Menorca. Els excedents d’aigua arriben a la mar a través de dues goles que travessen la platja i a través d’una tercera sortida artificial picada a la roca, situada a l’extrem occidental, a la zona de Talis, coneguda amb el nom de sa Mina Nova.





Son Bou compta amb una petita albufera, que constitueix un refugi per a les aus aquàtiques migratòries.