MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 7 de gener del 2015

VACA MENORQUINA


La vaca menorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Menorca. És una de les races europees més estudiades genèticament, i figura la primera en capacitat de producció de k-caseïna, factor de gran importància per la transformació de llet en formatge.  Amb la seva llet es fa brossat i formatge de Maó, però actualment la seva principal producció és la de carn.



Es tracta d’una raça rústica, forta, tranquil·la i amb gran instint maternal. La seva grandària és mitjana i les seves proporcions allargades. La seva conformació corporal s'assembla al biotipus de doble producció (llet i carn). Els animals són majoritàriament sulls i el seu color és roig, amb variacions d’intensitat que van des de el ros clar al roig fosc.



El cap és de perfil relativament curt, sense banyes, i destaca el front amb tupè. El morro és ample, els ulls oblics, i les orelles grosses; el coll és de longitud mitjana, lleugerament musculat. El cos és profund, el ventre ample, i la gropa és angulosa i amb un naixement alt de la coa. Els potons són amples i forts. El pèl és fi i curt, i la pell és gruixada, amb les mucoses rosades, tot i que s’accepta en les femelles el color pissarra. El pes mitjà de les vaques adultes és d’uns 500 quilos.



Dels seus orígens tothom coincideix que la presència del bestiar boví a Menorca és, com a mínim, de l’època dels talaiots, hipòtesi que concorda amb la teoria migratòria del boví roig convex del sud peninsular, que segueix el mateix camí que la cultura del vas campaniforme.

Molt probablement el seu antecedent directe fou la raça marinera, estesa abans pel litoral català i llevantí i avui ja desapareguda, la qual cosa motiva que la raça menorquina, com passa també amb les altres races de boví de les illes mediterrànies, sigui una autèntica relíquia que s’ha de conservar, atès, a més, el matís diferencial de la seva aptitud productiva.