MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimarts, 30 de desembre de 2014

POBLAT DE NAVIFORMES DE SON MERCER DE BAIX (FERRERIES)


Son Mercer de Baix és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca. El poblat va ser habitat entre el bronze inicial (1400 aC) i el talaiòtic (1000 aC).
Es tracta d'un poblat format per diferents navetes d'habitació, situat estratègicament a la part alta del barranc d'en Fideu (Ferreries).

Entre les navetes que hi ha destaca la de la cova des Moro, de planta absidal i que conserva part de la coberta. Està sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la característica de tenir una base reduïda i d'eixamplar-se a mesura que s'apropen al sostre.
Entre les estructures presents en el poblat hi ha el que sembla, per les restes trobades, un taller de fosa de bronze, cosa que indica que el poblat es dedicava a la metal·lúrgia d'aquest metall.




EXTERIOR NAVETA COVA DES MORO










Son Mercer de Baix és un poblat de navetes d'habitació en el qual es poden identificar quatre unitats d'aquesta tipologia, a més d'altres dos espais de planta quadrangular. Se situa en un lloc altament estratègic sobre el barranc d'en Fideu, que li serveix de límit, d'explotació i, alhora, de via de comunicació amb la mar.
BARRANC DE SON FIDEU

El poblat es troba situat a la part occidental de l’illa, sortint de Ferreries cap a Es Migjorn Gran. Per arribar-hi, es pren el primer camí a mà dreta anant cap a aquesta última població. Són 25 minuts de pista de terra, després de la qual s’arriba a una petita aplanada que domina el barranc de Son Fideu.

divendres, 26 de desembre de 2014

ILLA D'EN PINTO - PORT DE MAÓ


L’illot que avui coneixem amb el nom d’Illa Pinto, a la l’Estació Naval de Maó, era originalment, una gran roca a prop de la vorera nord del port, coneguda com a illa des Gegant; posteriorment va esser llogada per una família de comerciants maonesos de llinatge Subirats i de malnom Pinta o Pintot que, castellanitzat, ha donat l’actual nom oficial. A mitjan segle XVIII, els anglesos, que havien començat a bastir un arsenal a la riba nord del port, el van ampliar a l’illot tot rebaixant el nivell de la roca i eixamplant el seu perímetre, que van convertir en molls per atracar-hi embarcacions.  Al centre hi van construir els edificis centrals que encara hi veiem avui. Amb la definitiva incorporació de Menorca al regne d’Espanya, l’illot va córrer la mateixa sort que la resta de l’antic arsenal.  A finals del segle XIX, en convertir-se les seves instal·lacions en seu d’una brigada torpedinis ta, es va construir l’actual varador cobert i part de les edificacions del nord-est de l’illot.  La resta són construccions i remodelacions de diversos moments del segle XX. A l’estiu del 2006 es va subscriure un contracte per un any amb l’Armada, pel qual Amics de la Mar Port - Maó assumia el seu manteniment.  El  contracte s’ha anat renovant fins el dia d’avui.  En tot aquest temps l’associació hi ha anat traslladant la major part de la seva infraestructura: oficina i sala de juntes, taller, magatzems, etc.  El 21 de novembre de 2006 s’hi va fer la primera reunió de Junta.

Font: Amics de la Mar Port – Maó
TORRE DEL RELLOTGE

dimecres, 24 de desembre de 2014

TORRE DE LA PRINCESA - LA MOLA (MAÓ)


Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al penya-segat de la Mola i es va construir per evitar desembarcaments enemics as Freus. Es va construir el 1799 i va rebre el nom de torre Erskine (governador de Menorca), encara que també es coneixia com a torre des Freus. Segurament va ser construïda pel capità D’Arcy, cap dels enginyers britànics.
Aquesta torre era similar a la de cala Teulera. Tenia planta baixa, intermèdia i terrassa per a una peça giratòria. La seva entrada era al nivell intermedi i la planta baixa s'emprava per a magatzem de pólvora, recanvis i queviures. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició i des de la terrassa es disparava el canó i es defensava l'accés a la torre.

A mitjan segle XIX es va variar la seva estructura interior quan va quedar inclosa en el front de la Princesa de la fortalesa La Mola. Es va superposar sobre la terrassa d’artilleria una altra estructura, que al mateix temps que en reforçava la volta, adaptava el seu perfil al disseny de l'angle sortint 3 de la fortalesa. En el seu mur, orientat cap as Freus, es va obrir una canonera per a un canó.
La torre va sofrir una voladura fortuïta, el 1958, quan va deflagrar el magatzem de pólvora situat a la torre amb motiu de la caiguda d'un llamp.

dilluns, 22 de desembre de 2014

PLANTES DE MENORCA: ARBOCERA (Arbutus unedo L)




 

Arbutus unedo L.
Família : ERICACEAE
Gènere : Arbutus
Nom comú català : Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer d´arboç. Llipoter.
Nom comú castellà : Madroñera. Madroño.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Macro faneròfit.
Hàbitat : Garrigues Balears i zones forestals, especialment als alzinars.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

dissabte, 20 de desembre de 2014

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA (MAÓ) 2014


L'origen de l'assentament i poblat prehistòric de sa Torreta el podem situà ja en el Bronze Inicial (1.600 aC) i va ser ocupat fins ben entrada la romanització i reocupat en època islàmica medieval.

El recinte de taula, amb la façana recta i orientada al sud, té una columna i un capitell, amb motllura a la part posterior que li dóna solidesa. La planta té forma de ferradura, la part de l'absis està derruïda. El portal d'entrada té un llindar alt format per una llosa vertical i una pedra inferior horitzontal per sobre. Es baixa a l'interior per tres graons. A la zona sud del recinte es van excavar una sèrie d'espais que en un primer moment, l'arqueòloga M. Murray, ha considerat com galeries, però després d'una revisió arquitectònica l'arqueòleg Ll. Plantalamor considera com restes corresponents a habitacions de 4 cases talaiòtiques.







Del poblat, actualment es conserva un talaiot, el recinte de taula i diferents cases.
Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta funerària, construïda tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques.

El talaiot és de planta ovalada i escalonat en superposar dos cossos troncocònics. Possiblement tenia una cambra superior.


La naveta funerària és a prop del poblat, però sense formar-ne part. D'ella només es conserva la filera inferior del mur intern. El mur extern està desaparegut. Està construïda amb una tècnica ciclòpia i presenta el parament molt regular. Va ser descoberta per J. Flaquer.