MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimarts, 28 d’octubre de 2014

TARDOR A L'ILLA DE L'AIRE (SANT LLUÍS) OCTUBRE 2014




L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que hi ha són un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge, a més d'un camí i un petit moll. La seva superfície és de 34 hectàrees i el seu perímetre és de 3300 metres. La seva altura màxima sobre el nivell del mar és de 14,92 metres. L’illa està protegida amb diferents figures: ZEPA (Zona especial de protecció d’aus), LIC (Lloc d’interès comunitari) i ANEI (Area natural de especial interès). També el seu fons marí està catalogat dins dels BIC (Bé d’interès cultural) per la gran quantitat de patrimoni arqueològic que es troba sota les seves aigües.  És propietat privada. 









PONT









FAR DE L'ILLA DE L'AIRE


El far de l'Illa de l'Aire va començar a il·luminar amb una òptica de 2n ordre de la casa Sautter i una aparença lluminosa de llampades blanques cada minut. El 13 d’abril de 1859, encara en període de construcció, el bot que s’encarregava de transportar els treballadors a l’illa va naufragar i va morir un dels mariners. El 1911 es va substituir el llum moderador d’oli per un Chance de petroli de 85 mm motiu pel qual, el torrer principal va haver d’acudir durant uns dies al far de Llebeig (Dragonera) per aprendre el maneig d’aquest llum, que havia estat instal·lat per primera vegada a les Balears feia un any en aquell far. Fins a la construcció del far del Moscarter (Eivissa 1977), va ser la torre de far més alta de les Illes Balears, amb una alçària del focus lluminós de 35,3 metres sobre el terreny i una escala de caragol de cent seixanta-cinc escalons. En qualsevol cas, encara continua sent la de major alçària construïda en pedra. El novembre de 1957 va quedar muntada la nova llanterna aeromarítima. Més tard, el 1965, es va substituir l’antiga instal·lació òptico-lluminosa (última que quedava en servei encara amb gir lent mitjançant galets) per una altra de la casa Pintsch ja amb flotador de mercuri i va passar a tenir una aparença lluminosa de llampades aïllades cada 5 segons. El 1974 s’hi va retirar la instal·lació de petroli Chance i se’n va muntar una altra de gas amb una instal·lació automàtica procedent del far de la Nao, la qual cosa va permetre, a partir de 1976, retirar el servei de manteniment amb residencia permanent al far. El 1995 es va incorporar un sistema d’il·luminació mitjançant energia fotovoltaica . Pel seu aïllament, va ser durant molt de temps una de les destinacions més dures, ja que havien de conviure a l’illot tres torrers amb les seves respectives famílies i hi va haver èpoques on les tensions entre ells van ser molt freqüents.



FAUNA DE L'ILLA DE L'AIRE


Un dels trets característics de l’Illa de l’Aire és un dels petits rèptils que hi habita, la sargantana negra endèmica (Podarcis lilfordi lilfordi), Aquesta sargantana si se la canvia d'hàbitat, es torna verda com la resta de la seva espècie.

També constitueix un pas migratori de primer ordre i acull colònies de reproducció de totes les aus marines de Menorca.








PENYA-SEGATS DE L'ILLA DE L'AIRE








PONT









ROQUES DE L'ILLA DE L'AIRE










POSTA DE SOL DES DE L'ILLA DE L'AIRE (25-10-2014)


SOM (SOCIETAT ORNITOLÒGICA DE MENORCA)




Magnífic exemplar de Mussol Banyut (Asio otus) anellat per membres de l'equip d'ornitòlegs de la SOM que col·laboren aquesta tardor, en les tasques d'anellament a la campanya de migració post nupcial a l'Illa de l’Aire. (L'anellament científic és un mètode d'estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells).


El nostre agraïment a la SOM per haver-nos deixat compartir, durant quasi dos dies, aquestes magnífiques i no suficientment valorades tasques d’investigació i feina de camp.