MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimecres, 30 de juliol de 2014

LLOC DE TIRANT NOU (FORNELLS)





La particularitat de Tirant Nou resideix en l’espectacularitat de la seva edificació principal, del color vermell característic, herència de la dominació britànica de l’illa de Menorca en el segle XVIII. La seva situació privilegiada, juntament amb nombrosos detalls, com l’escut  o els suports dels arnès de cavall per a set cavallers i els espais diàfans de la planta baixa de l’edifici, suggereixen la possibilitat que fos la casa principal de la cavalleria de Tirant, encarregada de defensar les terres properes en cas de risc d’invasió.
Curiosament, Tirant Nou va ser l’escenari de la pel·lícula “El correo del Rey (1951), dirigida per Ricardo Gascón.

dimarts, 22 de juliol de 2014

LLOC S'HORT D'EN LLEÓ (ES MERCADAL)



L’Hort d’en Lleó, sembla ser que naixeria a la meitat del segle XVIII, de diferents segregacions de terres que en un principi estaven compostes per ses Fontanilles i una part dels horts d’Addaia. La història ens conta com un tal Pere Ramis i Amer, d’origen mallorquí, comprà dites terres per convertir-les en un nou lloc que passaria a tenir el nom de l’hort d’en lleó, pel fet de que una de les antigues fonts, l’aigua brollava de la boca d’un lleó fet de pedra. Avui malauradament ja no és així. En un principi, 1748, aquestes terres eren conegudes pel nom original, Addaia, al cap d’uns anys seria conegut com avui en dia. Segons les notes que ens deixa l’arxiduc Ll. Salvador, ens parla d’una llosa a l’interior de les cases que diu el següent: “Esta fábrica se comensá l’Any 1779 poseent la s’Heretat el Sr. Pere Ramis”. Aquesta curiosa llosa avui la trobem a la façana de la casa on juntament amb l’ inscripció, podem veure la figura retallada de Sant Pere amb el gall, el sol i la lluna, potser pel fet de ser de nom Pere el primer propietari i així volgué representar-se de manera particular, un costum propi de temps enrere.

Font: Francesc Carreras  - Última Hora Menorca 26/02/2011

divendres, 18 de juliol de 2014

S'ENCLUSA, ANTIGA BASE MILITAR NORD-AMERICANA (FERRERIES)

S'Enclusa és la segona muntanya més alta de Menorca amb 275 metres d'alçada.
A dalt de la muntanya s'hi troba una base militar nord-americana, abandonada des de la dècada dels anys 1990. Les obres de la base militar es van iniciar l'any 1963 i va entrar en funcionament l'any 1965. La funció de la base simplement consistia a unir comunicacions entre els Estats Units i els sistemes de comunicacions exteriors de les tropes desplegades a l'Orient. El personal destinat a la base fou militar fins a l'any 1988, en què fou substituït per personal tècnic. El relleu del personal militar es feia cada 15 mesos. Cada 15 dies arribava un vol dels EUA amb menjar i altres productes americans per a la seva manutenció. De l'illa només consumien els productes frescos. L'abastiment d'aigua es feia a través de camions bota des dels quals, una vegada connectats al sistema d'abastiment, es feia pujar l'aigua, a través d'uns motors, al dipòsit en forma de bolla de color verd situat al cim més alt de la muntanya. Una part del personal de serveis que hi va fer feina provenia de la població de Ferreries (cuiners, manteniment). Degut al final de la guerra freda, i al desenvolupament de noves tecnologies, les instal·lacions van acabar obsoletes i eren massa costoses per al seu manteniment. La base es va tancar l'any 1993.







 

Centre d'interpretació de la Reserva de la Biosfera

En la visita del president de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient d’Espanya, Antonio Serrano, que va fer el 3 d'abril de 2007, es va informar dels detalls de l’acord de compra de s’Enclusa per un import total de 350.000€ i es va anunciar que, a partir de l’estiu de 2008, es convertiria en seu del centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera. A partir de llavors, el Govern central, com a titular dels terrenys, i el Consell Insular de Menorca, encarregat de gestionar els futurs usos de s’Enclusa, havien de treballar en l’elaboració d’un pla d’usos per concretar quin tipus d’instal·lacions tindrien acollida al cim.

dilluns, 14 de juliol de 2014

PLANTES DE MENORCA: BRUC (Erica arborea L.)

Erica arborea L.
Família : ERICACEAE
Gènere : Erica
Nom comú català : Bruc. Bruc boal. Bruc de pipes. Bruc de soca. Bruc mascle.
Nom comú castellà : Brezo. Brezo blanco.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Brolles i boscs aclarits amb sòl sense carbonats.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El bruc és un arbust que pot fer més de tres metres d'alt, té fulles petites (com agulletes) agrupades de tres en tres, d'un verd fosc. Les flors surten al principi de la primavera, són d'un color crema verdós i poden ser tan abundants que donen aquesta coloració a la planta i fins i tots a la garriga. A Menorca aquesta espècie es pot confondre amb el bruc femella (Erica scoparia) els diferenciarem per les flors, que en el bruc són més blanquinoses i s'agrupen d'una forma més compacte, i a més els extrems de les branques tenen pèls sobre la tija, mentre que Erica scoparia no té pèls a les branques. Erica multiflora es diferencia bé per la seva floració a la tardor i les flors rosades. Els brucs viuen sobre sòls sense carbonats.




ESPLUGABOUS Bubulcus ibis - COLÒNIA DE CRIA DE CIUTADELLA


L’esplugabous Bubulcus ibis és un ocell de la família dels agrons,   emparentada amb les cigonyes. Se’l pot veure als camps de pastures entre el bestiar o fins i tot damunt l'esquena de les vaques. S’alimenta de manera oportunista dels insectes i petits animalons que els herbívors espanten mentre s’alimenten. També s’han adaptat al progrés humà al utilitzar el mateix sistema de caça però seguint a la maquinària agrícola quan llaura o sega.

De costums gregàries, a Menorca hi hiverna des de fa només una vintena d’anys, i sols des de sis anys enrere cria de manera regular. Va començar l’any 2006 amb una petita colònia d’una vintena de parelles que l’any següent ja s’havia duplicat. Solen pondre de dos a cinc ous. Resulta habitual que entre els polls hi hagi disputes per l’aliment, sobretot si aquest no abunda o la pollada és massa nombrosa. Aleshores els polls més grossos ataquen de manera agressiva i continuada als seus germans més menuts fins que, en els casos més extrems, els fan caure del niu plens de ferides o morts. Aquest fenomen no és rar en algunes espècies d’ocells i s’anomena cainisme.

GOB Menorca