MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 20 de desembre del 2014

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA (MAÓ) 2014


L'origen de l'assentament i poblat prehistòric de sa Torreta el podem situà ja en el Bronze Inicial (1.600 aC) i va ser ocupat fins ben entrada la romanització i reocupat en època islàmica medieval.

El recinte de taula, amb la façana recta i orientada al sud, té una columna i un capitell, amb motllura a la part posterior que li dóna solidesa. La planta té forma de ferradura, la part de l'absis està derruïda. El portal d'entrada té un llindar alt format per una llosa vertical i una pedra inferior horitzontal per sobre. Es baixa a l'interior per tres graons. A la zona sud del recinte es van excavar una sèrie d'espais que en un primer moment, l'arqueòloga M. Murray, ha considerat com galeries, però després d'una revisió arquitectònica l'arqueòleg Ll. Plantalamor considera com restes corresponents a habitacions de 4 cases talaiòtiques.







Del poblat, actualment es conserva un talaiot, el recinte de taula i diferents cases.
Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d'una naveta funerària, construïda tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques.

El talaiot és de planta ovalada i escalonat en superposar dos cossos troncocònics. Possiblement tenia una cambra superior.


La naveta funerària és a prop del poblat, però sense formar-ne part. D'ella només es conserva la filera inferior del mur intern. El mur extern està desaparegut. Està construïda amb una tècnica ciclòpia i presenta el parament molt regular. Va ser descoberta per J. Flaquer.