MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 26 d’octubre de 2013

ASTOR (UNS DIES A MENORCA)


Aquest magnífic ASTOR jove mascle, va néixer en captivitat a  Malta .  Ha estat uns dies a Menorca  amb el seu nou cuidador i està a punt de partir cap al seu nou destí,  Múrcia,  on serà ensinistrat  per a la falconeria (cetreria).








AMB EL SEU CUIDADOR I ENSINISTRADOR ANTONIO JESUS



L’ASTOR, en castellà AZOR, és un au rapinyaire de caràcter sedentari que viu a qualsevol mena de bosc, des de les zones a ran de mar fins a les àrees subalpines. Tot i això, mostra una certa preferència per les pinedes i les fagedes.

Passa llargues estones aturat entre el brancatge, punt des del qual es llança a la captura dels ocells i mamífers dels bosc. Malgrat la seva mida i corpulència, es desplaça a gran velocitat i amb potents moviments d'ales per entre els arbres, demostrant una gran agilitat en la caça al vol. Quan han fet la digestió, expulsen per la boca una piloteta on treuen els ossos, els pèls o les plomes que s'havien empassat. Són egagròpiles. 
D’aquestes rapinyaires no se’n troben a les Illes Balears.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

MUNTANYA MALA (CIUTADELLA) 2013




Aquest penyal es troba havent passat la Cala del Pilar i al final de Pla de Mar. També s’hi pot arribar des del Camí de Cavalls que surt d’Algaiarens, on el camí s’endinsa cap a l’interior per salvar l’important obstacle d’aquesta muntanya. Des dels seus penya-segats de 200 metres d’altura es pot gaudir d’una panoràmica de la costa nord fins al far de Cavalleria. 

divendres, 18 d’octubre de 2013

ALJUBS (MENORCA)







L’aljub és un element utilitzat tradicionalment per aprofitar l’aigua de pluja mitjançat un sistema molt eficaç de recollida, canalització i emmagatzematge de l’aigua en un dipòsit a fi de destinar-la al consum humà i, principalment, dels ramats. Malgrat que hi ha diferents tipus d’aljubs, els dos tipus més freqüents a Menorca són els següents.
Per una banda hi ha els aljubs consistents en un dipòsit quadrat o rectangular construït generalment per damunt del nivell del sòl i amb la terrassa superior en lleuger pendent, des d’on es recull l’aigua de pluja per remolc cap a un forat que comunica amb el dipòsit de baix. En aquests aljubs l’aigua de consum s’obté manualment a través del coll, cobert amb una estructura de carreus de marès i amb una obertura d’accés, mitjançant l’ajut d’un poal i una corriola.
Per altra banda hi ha aquells aljubs consistents en un dipòsit excavat a la roca mare directament, també en pendent, i tancats amb un muret de pedres o amb una paret seca per tal que l’aigua arribi al dipòsit ben neta. Aquests aljubs més senzills es destinen a la recollida i a l’emmagatzematge d’aigua per al consum del bestiar, per la qual cosa es troben en qualsevol indret idoni i poden estar relacionats amb altres construccions ramaderes, com ara ponts, barraques o boers, i, sobretot, amb unes abeuradores fetes amb grans blocs de pedra perquè el ramat hi pugui beure.
Aquest darrer tipus d’aljub presenta també el coll cobert amb una senzilla estructura de carreus de marès, de planta quadrada i coberta plana, que té un petit forat a la base per on es canalitza l’aigua que es recull del terra cap a l’interior del dipòsit soterrat, i una obertura d’accés des d’on s’extreu l’aigua a la superfície amb un poal. Aquesta aigua, una vegada a dalt, s’aboca a una pastereta de pedra encaixada en un dels murs d’aquesta construcció i, d’aquí, es canalitza cap a les abeuradores.
Cultura Popular de Menorca