MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dilluns, 29 d’abril de 2013

OCELLS DE MENORCA (GAVINA CORSA)

GAVINA CORSA (Larus audouinii) 
Gavina lleugerament més petita, és més elegant i amb el plomatge més pàl·lid que la gavina cama groga. Té les potes negroses i el bec vermell intens amb la punta negra. A l’època de cria és de distribució endèmica de la mediterrània i, a l’hivern, gran part de la població es desplaça a les costes atlàntiques del continent africà. Actualment el 60% de la població mundial nidifica a la colònia del delta de l'Ebre i el 90 % ho fa en unes vint localitats de la Mediterrània occidental. Aquest limitat nombre de localitats de cria, les alteracions de l’hàbitat per la pressió humana del litoral i la falta de recursos tròfics degut a una activitat pesquera insostenible són les principals amenaces per a la conservació d’aquesta espècie. L’illa de l’Aire i la de Porros són les dues principals colònies a Menorca, tot i que també s’han instal·lat esporàdicament a d’altres punts de l’illa. Tot i així la podem veure a l’estiu per tot el litoral.
SOM "Guia interactiva dels ocells de Menorca"




dijous, 25 d’abril de 2013

COVA DES MORO (FERRERIES)

NAVIFORMES DE SON MERCER DE BAIX
Petit poblat de cases pretalaiòtiques anomenades naviformes d’entre les quals destaca la Cova des Moro, una naveta d’habitació amb tres columnes de pedra que subjecten la coberta atorgant majestuositat a la construcció. Aquesta naveta, una de les construccions clàssiques de l’arqueologia menorquina, va ser declarada monument historicoartístic el 1931.
El poblat prehistòric de Son Mercer de Baix es troba situat a la part occidental de l’illa, sortint de Ferreries cap a Es Migjorn Gran. Per arribar-hi, es pren el primer camí a mà dreta anant cap a aquesta última població. Són 25 minuts de pista de terra, després de la qual s’arriba a una petita aplanada que domina el barranc de Son Fideu.




 

dilluns, 22 d’abril de 2013

CARDS (TRAVALLENGÜES)



CARDS VERDS TAQUEN
SECS, PIQUEN, SI ES TOQUEN
SINÓ ES TOQUEN, NI PIQUEN, NI TAQUEN

dijous, 18 d’abril de 2013

BOTADORS DE PARET SECA




Els botadors estan constituïts per una filada de pedres planes que sobresurten de la paret, com si fos una escala senzilla, amb dos, tres o més esglaons, per poder saltar la paret amb més comoditat i sense provocar enderrossalls.

diumenge, 14 d’abril de 2013

OCELLS DE MENORCA (ESTORNELLS)

ESTORNELLS (Sturnus vulgaris)

Lleugerament més petit que un tord, l’estornell a l’hivern té el plomatge bàsicament negre molt pigallat i amb el bec fosc, i a l’estiu presenta característics tons iridiscents porpres i verdosos i el bec de color groc. És una espècie d’àmplia distribució a tota Europa i bona part d’Àsia, amb les poblacions del sud i oest del continent europeu principalment sedentàries i les del nord i l’est exclusivament estivals. Hiverna amb multitudinàries bandades a tota la conca mediterrània. És aleshores quan el podem veure a Menorca, en grups més o menys nombrosos, sondejant les pastures amb el seu peculiar caminar i ajuntant-se en grans esbarts de centenars d’exemplars per anar als dormidors. El de Son Bou és probablement el més nombrós, però també es poden concentrar molts individus a diferents ullastrars i alguns parcs urbans.
SOM “Guia Interactiva dels Ocells de Menorca”

divendres, 12 d’abril de 2013

PLATGES DE SON BOU (ALAIOR)













Son Bou també coneguda com Platges de Son Bou està a vuit quilòmetres d’Alaior, situada entre Punta Rodona (alberga Torre Esfondrada, talaia defensiva del segle XIX) i Cap de ses Penyes (propera a una basílica paleocristiana), així com junt a les urbanitzacions Son Bou, Sant Jaume de la Mediterrània i Torre Solí Nou.
Aquesta platja forma part de l’enorme entrant de mar, en forma de u, que ha originat una badia gegantina, totalment oberta a la mar. També es caracteritza per esser el tram de litoral més extens de Menorca, amb 2,4 quilòmetres longitudinals, i per tenir talús d’arena, pendent suau, aigua cristal·lina, així com afluència alta de banyistes locals i turistes.
El major sistema dunar i la segona zona humida en importància de l’illa, desprès de s’Albufera des Grau, ocupa la seva part posterior, donant lloc ambdós a Àrea Natural d’Especial Interès.
Les condicions marines i subaquàtiques són òptimes per el fondeig d’embarcacions, sempre que la climatologia sigui favorable i no bufin corrents eòliques de component nord o nord-oest. A la part central d’aquesta platja es trobarà alguna zona de roques, per la qual cosa es recomana mantenir-se allunyat del litoral. Enfront de sa vorera, a tres hectòmetres de distància, s’entreveu Escull de sa Galera, penyal circumnavegable amb barca gran.