MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 1 de març del 2013

PONT DE SANTA EULARIETA (s. XVIII) - CAMÍ D'EN KANE (ES MERCADAL/ALAIOR)

Pinzellades històriques sobre el pont de Santa Eularieta

Quan els anglesos van arribar a l’illa, l’antic camí Reial que travessava Menorca des de Maó fins a Ciutadella era estret.
El camí Nou o Kane’s road té un ús militar. Hi passaran soldats, cavalls, l’artilleria i els carros que duien pólvora, munició i provisions, tot cercant més seguretat. Aquest va ser l’autèntic interès de Kane per fer construir el camí.
El camí d’en Kane va ser conegut pels menorquins de l’època com el camí Nou i, ja a final del segle XIX, com la carretera Vella.
Kane signa el 31 de març de 1715 vint ordres en relació al “Real Camino Inglés de Menorca”, document custodiat a l’Arxiu Municipal d’Alaior. Les ordenances manen construir el camí, les condicions de com fer els ponts amb pedra i calç, posant com a exemple el pont de Santa Eularieta, i adverteixen que l’ajuntament que no el mantengui serà castigat. Estableix l’amplada del camí, com s’ha de fer la paret seca i posar barreres d’accés al camí de fàcil maneig per donar pas al bestiar i als cavalls.
L’any 1728, Kane mana disposicions per conservar el nou camí Reial, indicant als municipis com conservar-lo, impedeix tallar els arbres i fa sembrar figueres. Reglamenta la futura administració i responsabilitat econòmica del nou camí. No bastava construir-lo; calia pensar en el manteniment del camí.
Els batles de les universitats eren els responsables de la seva direcció, conservació i manteniment. Alhora, cada universitat triaria bones persones per dirimir les disputes amb els propietaris sobre d’eon extreure les pedres per fer la paret seca, sobre terres o altres motius originats per la construcció del camí.
El cost de l’obra va anar a càrrec dels menorquins. Desmuntar, fer el traçat, la pavimentació i la construcció de ponts i murs de pedra i indemnitzar els desperfectes a les terres de particulars per on passava el camí va ser pagat per la Universitat General, en la partida de “comptes generals de l’illa”.
Les universitats havien de conservar-lo i reparar-lo, i estaven obligades a fer qualsevol obra. Quedaven alliberades les poblacions des Mercadal i Ferreries per ser zones pobres; no restauraven els ponts, despesa assumida pels comptes generals.
Les autoritats alaiorenques no hi estaven d’acord. En una carta tramesa a Joan Albertí, síndic d’Alaior, Richard Kane li mana que els jurats fessin construir el pont de Santa Eularieta. Si no ho feien, tant ell com el batle i els consellers alaiorencs serien enviats presoners al castell de Fornells.
El pont de Santa Eularieta va donar maldecaps a Kane. Ens traslladam a l’agost de 1714, data en què es comença a construir el pont. El 1714 Kane demana homes a la Universitat d’Alaior i el juliol de 1715 la seva construcció no passava dels fonaments; a final d’agost Kane deia que tant el pont com el seu arc eren baixos i calia una filada més de material. A la tardor, Kane mana als manobres que s’han d’afegir gairebé el doble de filades, i els jurats de la universitat es queixen de l’augment del cost de l’obra. A final d’any l’obra era acabada.
El pont de Santa Eularieta és possiblement el pont més conegut i més important de tot el traçat del camí d’en Kane que es conserva en l’actualitat. En moltes ocasions, com a usuaris del camí, el travessam sense adonar-nos de la seva estructura. I per als alaiorencs té un valor especial, ja que van ser els nostres avantpassats que es van veure obligats a construir-lo.
A partir d’ara, si més no, podrem valorar i donar més importància a aquest bé cultural que forma part de la nostra identitat cultural col•lectiva.
Miquel À. Marquès Sintes, Centre d’Estudis Locals d’Alaior 11/01/2013