MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 27 d’octubre de 2012

CASETA DE VORERA "PONT DE SA CALÇ" - CALA BINISSAFÚLLER (SANT LLUÍS)

Aquests tipus de casetes privades,  la majoria centenàries, es van repetint al llarg del litoral menorquí i el seu us bàsic sol ser guardar una barca i/o anar-hi a menjar amb la família i amics.

dijous, 25 d’octubre de 2012

VENTS DE MENORCA

Ceràmica del Centre Artesanal de Menorca

El vent és l’aire en moviment que es desplaça per compensar les diferències de pressió. Menorca està més exposada al vent que la resta d’illes Balears.
El vent més persistent i més ferotge és el del nord –la tramuntana- que actua sobretot a l’hivern. La freqüència és de 4 dies de cada 9, és a dir, gairebé la meitat de dies de l’any. Desembre, gener i febrer són els mesos de més freqüència i juny, el de menys.
TRAMUNTANA / Nord
Fred i sec que ateny una mitjana de 23,1 km/h, amb ràfegues de més de 100 km/h.

GREGAL / Nord-est
Moderat i sec. Al juliol adquireix la màxima força.

LLEVANT / Est
Moderat i humit, porta pluja. Bufa sobretot a la primavera i a la tardor.

XALOC / Sud-est
Calent i humit, procedeix de les costes africanes. A l’estiu té notable presència i produeix intensa xafogor, augment de l’onatge i castiga els conreus de cereals i d’arbres fruiters.

MIGJORN / Sud
Càlid, humit i moderat, porta pluja. Procedeix de l’Àfrica i bufa regularment a l’estiu.

LLEBEIG / Sud-oest
Moderat i humit. S’associa a pluges persistents. És molt ben rebut pels pagesos. Sobretot bufa a l’abril i al novembre. Després de la tramuntana, és el vent més freqüent de l’illa.

PONENT / Oest
Molt sec. És el més fluix. Sol fer acte de presència el mes de gener.

MESTRAL / Nord-oest
Fred, sec i moderat. Semblant al de tramuntana, però de menys força. El gener és el seu mes.
Ecomuseu Cap de Cavalleria

dimarts, 23 d’octubre de 2012

divendres, 19 d’octubre de 2012

ARQUEOLOGIA DE SANITJA - CAP DE CAVALLERIA (FORNELLS) 2012

AQUEST JACIMENT DE SANITJA SEGUEIX APORTANT ACTUALMENT SORPRESES ARQUEOLÒGIQUES,  GRÀCIES AL TREBALL D’EXCAVACIÓ I ESTUDI DE L’EQUIP DE L’ECOMUSEU CAP DE CAVALLERIA
El jaciment de Sanitja es troba a l’extrem nord de l’illa de Menorca, en el privilegiat marc natural de Cap de Cavalleria, una zona d’extraordinària bellesa i gran riquesa històrica i arqueològica.
Els treballs arqueològics en la zona s’han dirigit des de l’Ecomuseu Cap de Cavalleria.
Gràcies a aquests treballs, s’ha identificat un campament militar romà datat en el moment de la conquista romana de Menorca l’any 123 a.C.
Restes campament militar romà a Sanisera
 

A la zona Est del torrent es troben les restes de l'antiga ciutat romana de Sanisera
LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMPAMENT
En conquerir un territori, els militars romans s’establien en un lloc estratègic i pacífic per tenir més fàcil el subministrament d’aliments i passar el període hivernal. A Sanisera , es van instal•lar primer en tendes de campanya, després van construir el campament amb edificis de fonaments de pedra, parets de tovot i teulades semblants a les actuals suportades amb bigues de fusta.
La construcció de la ciutat romana de Sanisera es va iniciar uns setanta anys més tard, l’any 50 dC, a l’altra riba del port de Sanitja, a recer dels forts vents de tramuntana. Ocupa unes 13 hectàrees i la van habitar els romans fins a finals del segle VI.
Els arqueòlegs suposen que en aquest campament la guarnició romana estava en contacte amb els indígenes talaiòtics, els famosos foners baleàrics, per la quantitat de pedres de fona trobades. És possible que fos un punt de reclutament i d’ensinistrament dels foners, que actuarien com a auxiliars dels exèrcits romans durant l’època republicana
Posteriorment, sabem que s’hi va assentar una petita comunitat musulmana de la que coneixem les restes d’una mesquita àrab de petites dimensions.

Restes habitacions d’una “Domus”, una casa romana, de 70 metres de llargària per 25 metres i està situada al centre de la ciutat que els romans varen fundar junt al port de Sanitja
RESTES BASÍLICA PALEOCRISTIANA
La basílica paleocristiana, segons explica el director de l’Ecomuseu, va ser descoberta l’any passat. La hipòtesis de l’arqueòleg és que pot haver estat construïda i utilitzada durant els anys 450 i 650 dC., i formava part d’un recinte considerat un monestir entre els segles V i VI de la nostra era.
Menorca.info 25-09-2012 (Laura Bañón)

NECRÒPOLIS
L'Ecomuseu Cap de Cavalleria de Menorca té programat aquest any 2012 l’excavació d’una agrupació de tombes romanes d’una necròpolis localitzada a les afores de la ciutat de Sanisera habitada entre el 123 a.C. i el 550 d.C. Les excavacions estan dirigides per Fernando Contreras, director de l’Ecomuseu Cap de Cavalleria amb l’assistència d’especialistes en antropologia física i restauració.
La necròpolis consta de 43 tombes, de 2,10 metres de longitud per 0,50 d’ample. Quasi totes varen ser construïdes en cista, és a dir, excavades a la roca amb una base de pedres planes i les parets folrades amb lloses de pedra amb un grossor màxim de 7 centímetres.
Cada tomba contenia, per regla general, les restes de quatre individus, quasi tots adults i sense que es pugui determinar l’existència de parentesc entre ells, a més de no haver-ne detectat dades de desigualtat de la població. Les persones inhumades en aquesta necròpolis seguien un mateix patró ritual, a l’estar orientats els peus a l’est i el cap a l’oest.

SANITJA: LA PRIMERA MESQUITA DE LES BALEARS
A Menorca i a Mallorca, el topònim Sa Mesquida indica l’existència d’aquests tipus d’edifici de culte àrab. L’arqueologia encara no ens ha proporcionat gaire informació tot i que ha permès documentar la primera mesquita de les Balears al port de Sanitja. Consisteix en una habitació rectangular amb un minaret de planta semicircular situat al centre del mur sud. La porta encara no s’ha identificat tot i que en construccions similars sol situar-se al centre del mur nord. La coberta seria plana, amb branques i impermeabilitzada amb sorra. Per a la construcció es van aprofitar materials de la ciutat romana. Probablement, a Sanitja hi havia una alqueria dedicada al cultiu de cereals, hortalisses i pastura.
(Ecomuseu Cap de Cavalleria)

dimarts, 16 d’octubre de 2012

ARENAL DE SON SAURA – ARENAL DE S’OLLA – PLATJA DE SON PARC (ES MERCADAL)


Aquest Arenal es troba molt prop de la urbanització Son Parc, situada entre Cap Gros i Na Tortuga.
Aquesta entrant de mar es caracteritza per tenir unes dimensions mitjanes, un talús de sorra, un sistema dunar extens que presenta vegetació de subjecció (pins, sabines i forest baixa), penya-segats de baixa altura com espigons naturals, una orientació nord, una brisa lleugera, un onatge de força moderada, mar de fons, un pendent suau, un aigua transparent, així com per ser una platja semiurbana (en el seu marge dret s'alcen apartaments i en l'esquerre hi ha un restaurant).
Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen el fondeig d'embarcacions, sent un mal refugi davant el mal temps. Presenta algunes pedres a banda i banda de la bocana natural.
El torrent que desemboca a la platja també suposa una aportació important de riquesa florística. Al fons de la platja, s'aixeca el sistema dunar, impressionants acumulacions d'arena que cobreixen una superfície superior a les 4 hectàrees.
Al costat de tot gran sistema dunar hi acostuma a haver una zona humida important. En aquest cas se situa al cantó sud-oest de l’arenal i es coneix amb els noms d’albufera des Mercadal, albufera des Comte o prat de Son Saura del Nord.