MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dijous, 28 de juny de 2012

SALINES D'ADDAIA (ES MERCADAL)

La sal ha tingut un paper fonamental en les activitats de costa i en el comerç pel seu interès per a la conservació dels aliments.
Les salines d’Addaia es construeixen i comencen a produir l’any 1845, amb una rendibilitat baixa. Es donen xifres de producció de 90 tones (1926), 80 tones (1929) i 73 tones (1947).
Segons l’expedient de legalització (1954, Ministeri d’Indústria) ocupen 16.000 m2 (1 estany concentrador previ de 3.530 m2, 9 evaporadors i escalfadors que ocupen 10.300 m2 i 3 cristal•litzadors que ocupen 2.170 m2). Es mantenen en explotació fins al 1990.
Aquestes salines varen ser les darreres en funcionament de Menorca, amb un procés totalment artesanal.
Aprofitant la poca profunditat de les colàrsegues cercaven unes superfícies on deixaven que l’aigua salada s’evaporés fins que la capa de sal era suficientment gruixuda per ser recollida amb pales. Es transportava en carretes a la plaça dels estanys situada devora el magatzem. Entre la recollida i el transport es deixava escórrer en munts anomenats serrals. Abans d’entrar-la al magatzem es triturava amb una màquina enganxada a un tractor. Es deixava assecar i s’envasava en sacs de 50 quilos. Es venia, sobretot, als formatgers i a les clíniques per descalcificar l’aigua.

divendres, 22 de juny de 2012

PLATJA DE NA MACARET (ES MERCADAL)

Na Macaret és una platja de petites dimensions, ben resguardada dels vents, que es troba situada a l'entrada del llarg i estret port d'Addaia, a prop de s'arenal d'en Castell.

dimarts, 19 de juny de 2012

TORRE DE DEFENSA COSTANERA DE SON GANXO (SANT LLUÍS)

La Torre de defensa costanera de Son Ganxo va ser restaurada l’any 2011, i és una de les 14 torres conegudes com a “torres Martello”, que van ser construïdes al voltant de la costa menorquina entre 1785 i 1805.
Aquesta torre, juntament amb la seva bessona d’Alcaufar, va ser alçada pels espanyols entre 1785 i el 1787 i van servir de patró per a les 11 construïdes durant la darrera dominació anglesa de l’illa (1798-1802).
La seva funció principal era impedir el desembarcament de tropes enemigues en el fondejador de Els Esqueixos, situat al seu peu. Però la seva guarnició s’encarregava també de vigilar la costa fins a Es Canutells i creuant el seu foc amb la torre d’Alcaufar, defensar tota la zona de Punta Prima. L’accés actual es correspon amb una reforma recent. Originalment l’entrada es realitzava per la cara nord, per un petit portal situat a l’alçada del primer pisi al qual s’accedia mitjançant una escala llevadissa. Aquesta primera planta que compta amb una xemeneia estava destinada a l’estada dels soldats i dels torrers.
La planta baixa es dividia en tres magatzems per queviures, munició i pólvora i a la terrassa superior s’hi trobaven tres canons i un fogonet per escalfar els projectils. La porta d’accés està defensada per un matacà construït a l’alçada de la terrassa, al terra del matacà s’observen una sèrie d’orificis per on, en cas necessari, es llençaven materials ardents i projectils als assetjadors de la torre.
Davant de s'Illa de l'Aire i a 300 metres de la platja de Punta Prima, es troba aquesta Torre.

dissabte, 16 de juny de 2012

ASSENTAMENT COSTANER DE CAP DE FORMA (MAÓ)


El jaciment més important fins ara, es troba dins la marina de Forma Nou, a llevant de la cala des Canutells, en el conegut Caparrot de Forma, situat entre sa Raconada d’en Quatre Rals i es Cap Gros.
Al Cap de Forma hi ha un altre jaciment arqueològic; la necròpolis d’hipogeus.
CISTERNA TALAIÒTICA

Sobre el cap costaner s’hi va construir un assentament d’hàbitat, del  qual destaca el gran mur ciclopi, formant una mena de bastió, que tanca l’istme que el separa de l’illa. Gràcies a les excavacions arqueològiques sabem que va ser ocupat durant el final de l’Edat del Bronze (entorn al 1200 a.C.).

dimecres, 13 de juny de 2012

NECRÒPOLIS PREHISTÒRICA DE CAP DE FORMA (MAÓ)

Al Cap de Forma hi ha dos grans jaciments arqueològics; l’assentament del cap costaner i la necròpolis d’hipogeus.
A la Necròpolis hi ha fins a 31 hipogeus excavats a la roca que s’obren cap a la mar, alguns dels quals tenen la façana esfondrada. Els hipogeus són tombes col·lectives, a l’interior de les quals s’hi dipositaren els difunts  de les comunitats talaiòtiques que habitaren l’illa  entre el segle X  i el segle III a.C.

dijous, 7 de juny de 2012

BARRANC DES RELLOTGE (ALAIOR)

Camí d’entrada al barranc en el quilòmetre 13,8 de la carretera de Maó a Ciutadella, una vegada passada la caseta d’aigües.
A l'esquerra, parteix un camí de terra, per on val la pena pujar, ja que du fins a les magnífiques pedreres de Santa Ponça, una interessant mostra de la indústria pedrera contemporània, avui només ocupada per ocells, pins i algunes espontànies figueres.
El camí, a més de conduir a les pedreres, també ho feia per comunicar Alaior amb un antic polvorí, avui abandonat
Aquestes instal•lacions són del Ministeri de Defensa. A la dreta ens queda la fàbrica pròpiament dita, subterrània i amb diversos portals d'accés. Per contra, a l'altra banda, resten sols els bucs dels habitatges on romanien els soldats.
El camí travessa tot aquest complex, al final del qual resta una torre d'electricitat, també atacada pels grafits. A l'altra banda del barranc, entre l'espès matoll, es poden veure diverses coves artificials.
És un recorregut curt, agradable, pla i tranquil i on es gaudeix de la natura. El camí surt a la carretera de Son Bou.