MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 19 de desembre del 2012

POBLAT PRETALAIÒTIC ES COLL DE CALA MORELL (CIUTADELLA) 2012

Poblat que va ser abandonat a finals de l’Edat del Bronze (1400 i 1250 a.C.) just abans del sorgiment de la cultura talaiòtica.
Detall de la base de molí in situ (aparegut sota l’estructura de fang) davant la façana de la naveta 11
Vista general del cap costaner fortificat de cala Morell




























El jaciment arqueològic se situa en un cap rocallós d’uns 35 metres d’alçada, que tanca l’entrada per mar a cala Morell pel costat nord-est. Aquest cap costaner està protegit, per la part on s’uneix a terra ferma, amb una sèrie de panys de murada de pedra en sec, construïts aprofitant els desnivells naturals del terreny. Dins el recinte s’hi observen fins a tretze estructures de planta navicular, que, juntament amb les dues depressions –possiblement per recollir l’aigua de pluja– i l’estructura circular a la part més alta del promontori, constitueixen les restes visibles de l’assentament.
La primera intervenció realitzada en el jaciment des Coll de cala Morell fou a mitjans dels anys noranta, quan es va realitzar l’aixecament planimètric de les construccions situades al cap costaner de la mà de Gustau Juan i Lluís Plantalamor. Durant l’octubre del 2011 es va portar a terme la primera campanya d’excavació arqueològica a la naveta 11. Es tracta d’una naveta d’habitació adossada a la murada i orientada al sud. Els treballs arqueològics van permetre documentar-ne l’organització interna, a partir d’una llar de foc central i unes banquetes associades. A l’espai situat davant la façana d’aquest edifici s’hi trobà una base de molí in situ, així com una estructura de fang. Aquests dos elements estan relacionats, segurament, amb feines vinculades a la preparació d’aliments (mòlta de cereals, etc.). Les estructures documentades, juntament amb els materials recuperats –ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules, molins manuals, etc.–, així com la gran quantitat de restes d’animals domèstics –cabra, ovella, porc i, sobretot, bou–, confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. Per altra banda, l’absència de restes d’animals marins –  peixos, mol•luscs, crustacis– sembla evidenciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat de la mar, no explotaven els recursos marins. 
(Entre Illes) Arqueòlogues. Montserrat Anglada, Magdalena Salas, Damià Ramis i Antoni Ferrer