MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 27 d’octubre del 2011

S'ALBUFERA DES GRAU (MAÓ)

Situada al nord del terme municipal, és la zona humida més important de l’illa i nucli principal de la Reserva de la Biosfera. Es tracta d’una llacuna d’unes 70 hectàrees, separada de la mar per una petita barrera d’arena que a vegades s’obre, a través del canal de sa Gola, i equilibra el grau de salinització de l’aigua. Amb una variada vegetació i fauna pròpia, acull, sobretot a l’hivern, colònies d’aus migratòries.

divendres, 21 d’octubre del 2011

CAP DE FAVÀRITX O PUNTA DE CAPIFORT - TRAMUNTANA 20-10-2011- (MAÓ)

El cap de Favàritx o punta de Capifort és un dels paisatges més espectaculars de l’illa per la seva imatge agresta, conseqüència del continu colpejar de les onades sobre una formació rocosa de pissarres grises i erosionables. L’any 1922 es va construir un far que va humanitzar un poc el conjunt; així i tot, de Favàritx s’ha dit que sembla un paisatge lunar, de formes fantàstiques, i que, quan bufa la tramuntana, recorda el far de la fi del món. La veritat és que ningú no pot quedar impassible davant aquest entorn, que, sobretot els dies de temporal, resulta d’una bellesa arravatadora.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ESGLÉSIA I CLAUSTRE DE SANT FRANCESC (MAÓ)


L'Església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792. Es construïren sobre un temple gòtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret. L'església és de nau única, amb decoració d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d'estil barroc. La façana és massissa i té un portal d'estil romànic. El claustre és de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes línies barroques. Amb la desamortització de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nautica; després Biblioteca Pública, institut de batxillerat, Casa de la Misericòrdia i, finalment, Museu de Menorca.
 

diumenge, 16 d’octubre del 2011

MOLÍ DES COMTE (CIUTADELLA)

El molí des Comte és un dels pocs molins que queden a Menorca amb una base de dues plantes (la baixa servia de magatzem i la planta pis era l'habitatge del moliner), amb la torre cilíndrica que les travessa, igual que els altres de l'illa, i amb l'escala interior que, en aquest cas, començava a la planta pis i arribava fins al pis de les moles.
A principis del segle XIX, sobre el 1812-1813, el va edificar la senyora Francisca Olives Equella, mare del primer comte de Torre Saura, juntament amb el local contigu, cobert amb voltes de quatre arestes i d'una gran qualitat espacial, que es feia servir per emmagatzemar els productes del camp. El molí va deixar de funcionar com a tal el 1905.
La part més interessant del conjunt són els sostres de la planta baixa, avui convertida en un bar, i els del primer pis, realitzats amb voltes de quatre arestes de pedra de marès. També la rampa que dóna accés al primer pis des del carrer, per poder pujar el blat fins al pis superior des del magatzem veí, introdueix un perfil inclinat a la façana que es complementa amb l'escala a l'altre costat. L'esmentat magatzem, únic exemple de magatzem urbà de finals del segle XVIII que coneixem a Menorca, és un espai de planta rectangular situat darrere de les cases que donen a la Contramurada, amb dues fileres de pilars que sostenen les voltes de pedra de marès.

dijous, 13 d’octubre del 2011

AJUNTAMENT DE CIUTADELLA

L’any 1865, l'antic palau del Governador de la plaça des Born va ser cedit a l'ajuntament de Ciutadella. Llavors, es va acordar adaptar-lo com a palau municipal seguint el projecte de l'arquitecte català Enric Sagnier i Villavecchia, autor d'obres molt significatives de la Barcelona de principis del segle XX.
L'actual edifici de l'Ajuntament va ser inaugurat el 1925 després de molts anys d'obres.
Així i tot, després d’haver mantingut llargues discussions sobre si l'Ajuntament havia de continuar a l'edifici enfront de la Catedral en el qual havia estat sempre –antigament la seu de la Universitat General de l'illa i actualment ocupat per les dependències del Consell Insular de Menorca- o si era millor el seu trasllat al Born.
El Palau del Governador era l'antic Real Alcàsser construït sobre el “Qasr” musulmà que comptava amb la seva pròpia muralla, separada de la de la ciutat per la plaça d'armes del Born. La reforma per convertir-lo en Ajuntament va canviar les estructures antigues, només va deixar alguns testimonis de l'edifici original en algunes parts de la planta baixa.
L'última reforma va recuperar part del seu perfil original i va donar accés al bastió sobre el port per utilitzar-lo com a un espai lliure d'ús públic. També va modernitzar espais interiors per fer més funcionals les dependències.
La façana principal és l'element més sorprenent del conjunt.
L'arquitecte que la va crear volia formalitzar la presència de l'Alcàsser i reinterpretar els porxos de ses Voltes en un nou espai porticat que donava caràcter públic a l'edifici.
Les úniques peces interiors d'interès són l'escala d'accés a la planta noble i la sala de sessions, coneguda com a saló gòtic, reformat el 1953 i decorat amb plafons pintats per l'artista de Ciutadella Nina Camps i Vives, sota la direcció de Josep Mascaró Pasarius.

divendres, 7 d’octubre del 2011

ILLA DEL REI (MAÓ)

Illa del Rei així anomenada per ser l’indret on va desembarcar el rei Alfons III, l'any 1287, quan va arribar per conquistar l’illa de Menorca als musulmans. En l'actualitat es porta a terme una recuperació d'aquest emplaçament tan singular situat al centre de la badia del port de Maó. L'únic edifici de l’illa és un antic hospital militar, construït pels anglesos al segle XVIII. En aquella època, l’illa era coneguda com Bloody Island.
Es realitzen visites a l'illa a través de l'Associació d'Amics de l’Illa de l’Hospital.