MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

divendres, 26 d’agost de 2011

COVA D'EN XOROI -CALA EN PORTER (ALAIOR)



La Cova d’en Xoroi s’ha convertit en un dels principals atractius turístics de Cala en Porter. Una imponent cavitat natural situada en un inexpugnable penya-segat, al terme municipal d’Alaior.
Segons la llegenda un desconegut que havia arribat a l'illa, anomenat pels menorquins el moro Xoroi, va segrestar una jove i se la va endur a la cavitat que li servia d'amagatall. Un dia, una providencial nevada va cobrir la zona d'un mantell blanc i unes petjades sobre la neu van guiar als pagesos veïns fins a la casa de Xoroi. Els homes armats van entrar a la cova, descobrint que Xoroi i la jove havien format una família i tenien tres fills. El final de la llegenda és tràgic: Xoroi i el seu fill major al veure’s envoltats es van llançar a la mar pel penya-segat. La seva companya i els seus altres dos fills van ser traslladats a Alaior, on es diu que encara viuen descendents de la parella.

dimecres, 24 d’agost de 2011

TORRE DE DEFENSA CIM DE MONTE TORO -358m (ES MERCADAL)

Al costat de l'església, formant un dels murs del pati interior del Santuari, es troba una torre de defensa construïda el 1558 sobre l'antiga talaia. Es tracta d’una torre de planta rectangular, de 12 x 15 metres i una altitud de 10 metres. La torre té 3 plantes i destaca el potent talús de la seva base. Els potents murs arriben a mesurar 2,5 metres d’amplada.
A conseqüència de l’atac de Barba-roja a Maó al segle XVI i que va finalitzar amb una gran quantitat de persones en captivitat, es va crear la torre del Toro perquè albergués la població davant l’eventualitat d’un altre possible atac.
Dins del pati hi ha un pou i un monument dedicat als menorquins que emigraren a Florida durant el segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural d'Es Mercadal, i a l'exterior del recinte es troben altres monuments commemoratius.

dilluns, 22 d’agost de 2011

AJUNTAMENT DE MAÓ

Es va construir en el mateix espai on encara és avui, l'any 1613; trobam els seus antecedents en un edifici del carrer Nou, on estava radicada la Universitat de Maó, és a dir, l'Administració local d'aquella època.
L'any 1613 es va traslladar a la plaça de la Conquesta. El rellotge és de l'any 1731, d'origen anglès. Devers el 1789, l'edifici va ser reformat i de l'anterior només queda el soterrani. Aquesta reforma es basa en la decoració barroca d'influència francesa, segons el projecte de l'enginyer Francisco Fernández de Angulo. A l'interior destaquen el Saló Noble i la Galeria de Menorquins Il•lustres.
El destí actual és l'Ajuntament de Maó i hi ha les oficines administratives

divendres, 19 d’agost de 2011

CALA DES MURTAR (MAÓ)

És la més petita de les urbanitzacions de la costa nord. Ben igual que les veïnes de sa Mesquida i es Grau, no ha sofert en excés la influència del turisme i continua ocupada, bàsicament, per famílies maoneses; també compta amb associació de veïns i festes a l’agost. La cala des Murtar és un macar envoltat d’una costa retallada, elevada i fosca, però protegida del nord per la punta Negra. El seu nom respon a l’abundància a la zona de l’arbust conegut com a murta, de belles flors blanques, que, quan esclaten a la primavera, li confereixen una bellesa espectacular.  

diumenge, 14 d’agost de 2011

ESGLÉSIA I CONVENT DE LA CONCEPCIÓ (MAÓ)


L'Església i convent de la Concepció de Maó és un convent de clausura construït sobre terrenys de l'antiga muralla, entre 1616 i 1623, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Quasi no té façana exterior, perquè l'edifici s'obre cap el penyal del port. Devers l'any 1804 es va dedicar una sala a l'ensenyament per a fillets.
L'interior de l'edifici és molt senzill i el convent és irregular, pobre, amb poca decoració. Està format per una zona amb 12 cambres i una altra amb 13.

dijous, 11 d’agost de 2011

PLATGES DE FORNELLS - URBANITZACIÓ (2011)

El verd dels jardins contrasta amb l'arquitectura rústica
Les casetes blanques de Platges de Fornells imiten l'arquitectura típica menorquina

dilluns, 8 d’agost de 2011

MURALLA DE CIUTADELLA

Ciutadella, capital de l’illa, i Maó, protegint el seu port, es van refugiar sens dubte al darrere d’unes fermes muralles.
El Bisbe Sever (any 418) diu que els púnics varen fundar “duo parva oppida” a Menorca referint-se a Maó i Ciutadella, és a dir “dues petites ciutats fortificades”. Sota la dominació islàmica la “Medina Menurga” comptava amb un “QUASR”, o Alcàsser a la zona de l’ajuntament amb muralla pròpia, i un altre mur que tancava la petita població, sobre el penya-segat del port.
Jaume II de Mallorca va començar la construcció de les muralles cristianes, ampliant molt el traçat de les musulmanes en haver d’incloure els convents de Sant Francesc i Santa Clara. La nova muralla, traçada pel mestre “Ponç” el 1303, tenia les torres rodones, a imitació de les de Perpinyà.
A partir d’aquí, se’n van succeint les preocupacions dels reis per assegurar la defensa de Ciutadella. Es van succeir noves construccions de murs i torres fins que a mitjans del segle XIV, Pere IV va unir les muralles amb el Reial Alcàsser.
DEMOLICIÓ DE LES MURALLES. L’any 1868 aproximadament va començar la demolició de les muralles de Ciutadella. Una demolició que va durar fins al primer terç del segle XX, moment en el qual va desaparèixer el bastió ocupat per l’escola Joan Benejam.
Finalitzada la demolició de les muralles, les úniques restes que es conserven d’aquella important obra de defensa són els bastions del Governador i de sa Font, aquest últim amb uns escuts esculpits, molt erosionats pel pas del temps. 

divendres, 5 d’agost de 2011

PONT DE SANT ROC (MAÓ)

És l'únic vestigi de les antigues murades medievals de la ciutat. D'ell sortia el camí vell d'Alaior i se'l coneixia, també, com Portal de Dalt o d'en Servera. Va ser profundament restaurat després del saqueig que el pirata Barba-rossa va infringir a la ciutat de Maó, l'any 1535. D'arquitectura típicament medieval, conserva les dues torres, amb els seus matacans, enllaçades per un pas exterior sota del qual es troba la porta.