MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimecres, 16 de març de 2011

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU (FERRERIES)







Va ser al segle XVIII quan es va iniciar la construcció del temple parroquial, que va quedar acabat l'any 1770. El portal noble té forma d'arc de mig punt, amb una porta rectangular. La torre del campanar fou construïda el 1884 segons disseny del bisbe Mercader. A cada banda de la torre es van aixecar estàtues de fang de la imaginària religiosa que, amb el temps, han desaparegut. De la part alta de l'edifici excel·leix un absis amb finestrals rectangulars.
La nau central té forma de creu i en ambdós costats es troben les capelles. La més important és la del Santíssim.

dilluns, 14 de març de 2011

MONTEFÍ, POBLAT TALAIÒTIC (CIUTADELLA)


El poblat talaiòtic de Montefí es caracteritza per ser una zona arqueològica de gran extensió que conserva tres talaiots i les restes d'un quart, i on també hi trobem una necròpolis formada per diverses coves artificials (hipogeus).
Dels tres talaiots cal destacar el talaiot situat al sud, de planta circular i, excepcionalment, amb una cambra interna amb columna polilítica central. Se sap, a través de la bibliografia antiga, que a la zona existent, entre els talaiots hi havia moltes restes arquitectòniques , 
segurament cercles d'habitació, però varen ser arrasades a principis del segle XX per deixar pas a una gran àrea de cultiu. Tota l'àrea excavada durant la intervenció arqueològica realitzada al Camí Vell l'any 2006 ha posat al descobert una zona d'emmagatzematge d'aigua i sitjots d'ús industrial pertanyent a la cultura talaiòtica i posterior ocupació romana del poblat talaiòtic de Montefí. L'assentament prehistòric mostra una llarga ocupació al llarg del temps que s'iniciaria al Bronze Antic, passant per un període d'ocupació talaiòtica amb un màxim apogeu vers al segle II aC, fins al moment de la conquesta romana i la posterior aculturació (segles II-III dC).





















interior pont de bestiar












dissabte, 12 de març de 2011

BASSA DE MORELLA (MAÓ)


La Bassa de Morella és una de les llacunes millor conservades de les Balears i probablement del Mediterrani espanyol. És de caràcter semipermanent, perquè s'arriba a eixugar els anys molt secs, malgrat que en condicions normals roman inundada tot l'any. Les seves aigües són dolces.