MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 20 de febrer del 2011

CURNIA NOU -POBLAT TALAIÒTIC- (MAÓ) 2011






L'element més significatiu d'aquest jaciment és un gran talaiot troncocònic, construït amb grans pedres de forma més o menys aplanada. S'hi observa, a la part superior del costat sud, una gran escala monumental. A aquest edifici s'hi adossen, per els costats sud i oest, dues construccions de façana lleugerament còncava, que recorden, per la forma externa de la seva planta, als recintes de Taula.


































El talaiot Est de Curnia està format per dos cossos ben diferenciats adossats a una murada més antiga que es conserva en estat fragmentari i que originalment delimitava un recinte a la zona elevada que hi ha darrera seu. El corredor central podria constituir l'accés a aquest recinte fortificat i la petita cambra situada al lateral oest, amb una espitllera que permet mirar cap al passadís, podria estar relacionada amb aquesta funció. Els materials descoberts durant l'excavació arqueològica en els nivells inferiors d'aquest corredor corresponen a la darrera ocupació talaiòtica del segle III aC. Al nord-oest del talaiot s'hi poden observar dues grans cisternes, amb una sèrie de canals de recollida d'aigua que van perdre la seva funció durant els darrers segles abans de la nostra era, moment en que es van començar a utilitzar com a femer. Aquest ús es va perllongar fins a l'època medieval ja que en els nivells superiors, s'hi van recuperar nombrosos fragments de ceràmica almohade (s. XIII).
A part d'aquests dos talaiots, el jaciment compta també amb dues coves funeràries artificials, que correspondrien potser al primer moment d'ocupació de l’ indret.