MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dimarts, 28 de setembre de 2010

SANTUARI MARE DE DÉU DEL TORO (ES MERCADAL)



El cim del Toro de 358 metres, el puig més alt de Menorca, amb un Santuari que serva la imatge de la patrona de Menorca, la Mare de Déu del Toro, constitueix el centre espiritual de l'illa des de finals del segle XIII.
D'acord amb la tradició popular, un grup de monjos, que llavors existia a Llinàritx, van trobar la imatge de la mare de Déu. Alertats per una llum que llançava forts espurneigs a la nit, els monjos pujaren al cim de la muntanya, on un brau els obrí camí entre les roques, i descobriren la imatge de la Mare de Déu. Sorpresos per la troballa, traslladaren la imatge al seu convent, d'on va desaparèixer a la nit, i la trobaren de bell nou dalt el Toro.
Els monjos deduïren d'aquest prodigi que la Mare de Déu volia que la veneressin en aquell lloc, on construïren una capella. Tal com ens relata l'arxiduc Lluís Salvador, la imatge fou destruïda per un incendi, i la que actualment es venera al Toro la regalaren a la congregació set bisbes que participaren en el Concili de Trento que arribaren a l'illa després de salvar-se d'una terrible tempesta.
L'església, que data de 1670, és coronada per una senzilla cúpula i compta amb tres capelles laterals. En una d'aquestes capelles es mostra la cova on es va trobar la imatge, així com l'àmfora on va romandre amagada sota terra entre 1936 i 1939, després que un pagès des Mercadal la salvés del foc. La imatge, una talla de fusta, es troba a la capella de l'Altar Major.
Adossada al Santuari, formant una de les parets del pati d'entrada, hi ha una torre defensiva de planta tetraèdrica construïda l'any 1558 sobre una antiga talaia que permetia advertir la població, mitjançant senyals de foc, de l'arribada de naus enemigues. Al pati d'entrada amb un pou perquè el pelegrí es refresqui i agafi forces, també hi ha el monument aixecat en memòria dels menorquins que emigraren a la Florida durant la dominació anglesa del segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural des Mercadal.
Al recinte exterior hi ha dos monumens commemoratius més: el Sagrat Cor a la base del qual hi ha una làpida amb els noms dels combatents menorquins morts en la campanya de l'Àfrica de 1925, i el monument als emigrants d'Alger, col·locat més recentment. Aquesta imatge recorda els homes i les dones que abandonaren Menorca en la primera meitat del segle XIX per assentar-se a la colònia francesa. El 1835, els menorquins ja constituïen una pròspera comunitat a Algèria, els descendents dels quals avui dia encara conserven les seves tradicions illenques a poblacions com Fort de l'Eau.
Entre 1595 i 1835 va ser un monestir de frares agustins. Actualment el santuari és gestionat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i serveix d'hostatgeria i posada per a jornades de reflexió i pregària de diferents grups de Menorca









































dilluns, 20 de setembre de 2010

CAP DE CAVALLERIA (FORNELLS)

El Cap de Cavalleria és una àrea declarada per la Unió Europea Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA). És un lloc espectacular per a contemplar la posta de Sol. Sens dubte una de les postes de Sol més romàntiques que es poden contemplar des de l’illa.

dilluns, 13 de setembre de 2010

TORRALBA D'EN SALORT -POBLAT PREHISTÒRIC- (ALAIOR)



Poblat prehistòric d'època talaiòtica que cronològicament se situa entre l'any 1000 a.C. i l'època romana, encara que va perdurar fins a època medieval. La taula és un tipus de monument de planta absidal i façana còncava; en el seu interior presenta dos grans blocs de pedra formant una "T". Es tracta d'un edifici de culte, en forma de ferradura amb capelles laterals.
TALAIOT.- El talaiot és l'edifici més significatiu de la prehistòria menorquina i mallorquina. Dóna nom a tota una cultura que va des del segle XIII a.C. època en què s'inicia la seva construcció, fins a l'inici de la conquesta romana produïda l'any 123 a.C. Està edificat sobre una elevació de terreny i servia per vigilar el territori.

























SITGES.- Les sitges són uns elements molt comuns en els poblats talaiòtics. Són cavitats excavades a la roca mare, utilitzades per emmagatzemar-hi aliments o per dipositar-hi aigua, quan són destinades a aquesta funció, normalment tenen algun tipus de canalització que fa que l'aigua de pluja es dipositi al seu interior.













Restes d'una construcció en marés, possiblement del segleXVII i per la seva estructura de les petites capelles que presenta, devia ser una església rural.






HIPOGEUS TALAIÒTICS.- Aquests hipogeus són coves artificials excavades a la roca mare durant l'època talaiòtica. Van ser utilitzats com a tombes comunitàries i s'hi realitzaven rituals funeraris. Els més antics són de planta senzilla, progressivament es varen complicar i ampliar fins arribar a les plantes polilobulades.

MURALLA CICLÒPIA.- Alguns dels poblats talaiòticsdisposen de muralles que els envolten. Aquestes segueixenun esquema constructiu que es repeteix: a) sòcol, b) granslloses en posició vertical, c) filades de pedres de tamany més petit i forma més o menys rectangular. Aquests murs sempre tenen una cara interna i una cara externa consolidats amb reble (pedra petita i terra) i arriben a amplàries de gairebé quasi quatre metres. El traçat de la muralla d'aquest poblat no es conserva més que en un petit tram.



SALA HIPÒSTILA.- La sala hipòstila consta de tres parts: túmul, corredor d'accés i cambra. Arquitectònicamentestà formada per pilastres o columnes que suporten les grans lloses que formen la coberta. Aquest recinte va ser excavat el mes de juliol de 1973. Després d'aquesta excavació els arqueòlegs opinen que tenia la funció d'emmagatzemar aliments.






















































dijous, 9 de setembre de 2010

LLOC DE SON VELL (CIUTADELLA)



El "lloc" és la unitat bàsica d'explotació agrícola i ramadera de Menorca. El sistema de mitgeria ha fet que en la majoria dels casos el pagès no sigui el propietari de les terres que conrea, encara que sovint moltes generacions d'una mateixa família s'han succeït en una mateixa finca. Hi ha llocs on només hi ha l'habitatge de la família pagesa. En altres, molt a prop o al pis superior, hi ha l'habitatge d'estiueig dels propietaris, els senyors del lloc.
Els habitatges rurals menorquins són coneguts genèricament com "ses cases". La porxada, un pòrtic amb arcs, actua com a element distribuïdor de l'espai. A la planta baixa hi ha la cuina, el menjador i altres dependències, algunes de les quals poden tenir relació amb les tasques de la finca (formatgeria, per exemple). Sovint també hi ha els dormitoris dels pagesos i la seva família, sobretot quan la planta superior està ocupada per la casa d'estiueig dels propietaris. El pis superior, invariablement, està ocupat pels porxos o golfes, que serveixen de magatzem. Al voltant de la casa hi trobam nombroses construccions auxiliars: cotxeres, bouers, estables, pallissa, etc. i, a vegades, una capella. Alguns dels casats de senyors tenen una arquitectura amb influències italianes i neopalladianes, arrelades a Menorca a partir del segle XVIII.

















dissabte, 4 de setembre de 2010

LLOC DE SON MORRO (CIUTADELLA)


Els habitatges rurals menorquins són coneguts genèricament com "ses cases". La seva tipologia pot ser molt diversa, des de la més senzilla -quan només hi ha l'habitatge dels pagesos- fins a la més elaborada. Generalment estan orientades cap al sud, per aprofitar la llum solar i esquivar la tramuntana. La porxada, un pòrtic amb arcs, actua com a element distribuïdor de l'espai. A la planta baixa hi ha la cuina, el menjador i altres dependències, algunes de les quals poden tenir relació amb les tasques de la finca (formatgeria, per exemple). Sovint també hi ha els dormitoris dels pagesos i la seva família, sobretot quan la planta superior està ocupada per la casa d'estiueig dels propietaris. El pis superior, invariablement, està ocupat pels porxos o golfes, que serveixen de magatzem. Al voltant de la casa hi trobam nombroses construccions auxiliars: cotxeres, bouers, estables, pallissa, etc. i, a vegades, una capella. Algun dels casats de senyors tenen una arquitectura amb influències italianes i neopalladianes, arrelades a Menorca a partir del segle XVIII.