MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dijous, 25 de febrer de 2010

TORRE D'EN GALMÉS -POBLAT TALAIÒTIC- (ALAIOR)



El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés (o Gaumés) és un dels jaciments arqueològics més grans de les Illes Balears. Situat sobre un turó des del qual s'observa bona part del sud de Menorca, i en dies clars les muntanyes de l'illa de Mallorca.
Havia estat emmurallat. Cronològicament, va perdurar des d'època pretalaiòtica (abans del 1400 aC) fins a l'època romana, encara que també s'hi han trobat algunes restes d'època medieval.
El poblat té una zona d'edificis públics formada per tres talaiots, que ocupen la part més alta com correspon a la seva funció de talaies de vigilància i control del territori. També inclou un recinte de caràcter religiós anomenat taula i cases de construcció circular de doble mur destinades a la vida domèstica.
Sota el turó es troba una edificació adossada a les cases anomenada sala hipòstila, o sala amb columnes, que possiblement era utilitzada com a magatzem o habitació auxiliar d'una de les cases del poblat. El sistema d'aprofitament de l'aigua de pluja, mitjançant filtres naturals excavats a la roca i canalitzacions que la porten fins a grans dipòsits, és una altra característica a destacar del poblat talaiòtic.






































































































































dilluns, 22 de febrer de 2010

TORRE D'EN QUART (CIUTADELLA)



Una de les construccions defensives més característiques de l'illa, s'utilitzava per avisar als pagesos de l'arribada d'invasors musulmans.


divendres, 19 de febrer de 2010

ALMIRALL DAVID GLASGOW FARRAGUT (CIUTADELLA)



Potser us sorprendrà conèixer el protagonisme d'un ciutadellenc en la història dels Estats Units d'Amèrica, Jordi Ferragut Mesquida (1755-1817), un emigrant menorquí més d'aquells que partiren per cercar fortuna a aquelles terres, que deixà enrere una Menorca aleshores colònia britànica per més endavant participar a la Guerra d'Independència nordamericana.
Si la seva empremta fou important en la història del nou país, la del seu fill encara seria més brillant, perquè fou un dels herois de la Guerra de Secessió i primer Almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut (1801-1870), conegut amb aquest canvi de vocal al seu llinatge. L'Almirall tengué l'oportunitat de conèixer la terra del seu pare el 1867 i fou nomenat fill adoptiu de Ciutadella.
La tradició marinera de Menorca i el record dels Ferragut es reflecteix, entre altres manifestacions, en el Trofeu Nacional Almirall Ferragut d'Snipes. A Ciutadella i Washington DC sengles estàtues adornen les places que duen el seu nom a l'igual que una altra al Madison Square de Nova York.

dijous, 18 de febrer de 2010

NAVETA D'HABITACIÓ DE CALA BLANCA (CIUTADELLA) 2010


Aquest monument és un habitatge simple del començament de l'edat dels metalls, al pretalaiòtic. La seva construcció és anterior al 1600 a. C. moment en el qual s'ha documentat que es practicava al seu interior la metal·lúrgia del bronze. Sabem que cap al 1430 a. C. encara estava en us, però possiblement ja no com a habitatge sinó com a magatzem o estable.
Del monument sols es veuen dos murs paral·lels i, a causa de la intensa urbanització de la zona, no sabem ni com estava tancat ni com era el seu entorn arqueològic.
Va ser excavada entre els anys 1987 i 1988

dilluns, 15 de febrer de 2010

TORRE DE FORNELLS


És una torre de defensa construïda entre 1801 i 1802, encara en època anglesa, amb l'objectiu de vigilar l'entrada del port de Fornells però també d'impedir el desembarcament d'enemics i protegir el Castell de Sant Antoni, que hi ha molt a prop.
D'aquí ve que presenti un aspecte reforçat i inexpugnable, com si es tractés d'un petit castell. És una de les torres més grosses de l'illa.
La seva forma és troncocònica, construïda de paret seca amb l'exterior reforçat de marès. La porta d'entrada original és a la primera planta, l'accés daguera ser a través d'una escala de fusta que es retiraria en cas d'atac. La part exterior presenta un talús de reforç fins a mitjan alçada de la torre.
Consta de quatre nivells:
1- Una cisterna excavada al subsòl impermeabilitzada amb morter.
2- Una planta baixa on s'emmagatzemaven les armes, les municions i els aliments.
3- La primera planta on s'allotjava la guarnició.
4- La planta superior, que era la plataforma de l'artilleria, on hi havia un petit forn per a escalfar les bales de canó fins a posar-les roents amb l'objectiu que incendiessin els vaixells enemics.

dimecres, 10 de febrer de 2010

TORRE TRENCADA -POBLAT PREHISTÒRIC- (CIUTADELLA) 2010

RECINTE DE TAULA
Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època altmedieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)







ALJUB
TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT













SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES