MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dilluns, 20 de febrer de 2017

PLANTES DE MENORCA: GUIXA BORDA (Lathyrus annuus L.)




Lathyrus annuus L.
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Lathyrus
Nom comú català : Guixa borda.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Camps de conreu i vores de camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba enfiladissa, bastant robusta. La reconeixerem perquè té la tija alada, com passa a moltes espècies de Lathyrus , però les fulles tenen dos grans folíols lanceolats, a més les flors són grans i de color groc. Desenvolupa un llegum molt comprimit. El trobarem als herbassars i a indrets una mica frescs i humits. Floreix a la primavera.

diumenge, 12 de febrer de 2017

SEPULCRE DE SON OLIVARET - PROTONAVETA (CIUTADELLA)

El jaciment de Son Olivaret s'ubica dins la bateria militar del mateix nom.

Es tracta d'una protonaveta o sepulcre funerari de planta circular i triple parament. Es conserva tota la filera basal del monument. La cambra és oblonga i conserva una gran llosa vertical a la testera. L'excavació de la cambra va proporcionar el registre complet dels contextos funeraris. A l'interior es van localitzar nombroses restes antropològiques corresponents a persones d'ambdós sexes i edats. A més, van poder recuperar gran part dels objectes de l'aixovar que acompanyava els difunts, conformats per vasos ceràmics (de diversa tipologia i cronologia), objectes de bronze i elements lítics. 



A l'exterior del sepulcre, i davant el corredor d'entrada, es van localitzar nombrosos fragments ceràmics de l'edat del bronze, corresponents al naviforme I (1700-1400 aC) i naviforme II (1400-1200 aC aprox.).




Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Bronze Final (2.000 - 800 aC). 

divendres, 10 de febrer de 2017

TARONGER DOLÇ (Citrus sinensis (L.) Osbeck)

Citrus sinensis (L.) Osbeck
Família : RUTACEAE           
Gènere : Citrus
Nom comú català : Taronger dolç.
Nom comú castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce.
Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada a horts i jardins.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Observacions : Es considerada amb freqüència com una variant de Citrus aurantium.
Origen : És incert, però es creu de la Xina.
Descripció : Petit arbre perennifoli amb una copa arrodonida mes o menys espinós. Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla que és el que el diferencia de Citrus aurantium a més del fruit que té escorça més prima de color entre groc- ataronjat i groc menys intens que al Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium però sobretot pel sabor dels fruits que és agre o dolç, però no amarg.










Arbres Fruiters del Barranc d’Algendar
La disposició dels espais de cultiu conserva encara el model tradicional de nombroses divisions (veles, pletes, camades) seguint els desnivells naturals del terreny. Tradicionalment aquests espais, per les seves característiques físiques i ambientals, s’han dedicat sempre als horts d’arbres de fruita.