MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

divendres, 15 de desembre de 2017

PLANTES DE MENORCA: ARITJA - EURA DEL DIABLE- MATAVELLES (Smilax aspera L. subsp. aspera ) -Flor-




Smilax aspera L. subsp. aspera
Família : LILIACEAE
Gènere : Smilax
Nom comú català : Aritja. Arítjol. Eura del diable. Matavelles.
Nom comú castellà : Zarzaparrilla.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Formes vitals : Faneròfit.
Hàbitat : Enfilada per parets roques bardisses arbres i arbusts.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Liana coberta d'agullons, tant a les tiges com a les fulles. Les fulles tenen una forma que recorda a un cor, que potser més o menys ample o allargat en la punta, però sempre amb les orelles bassals arrodonides. Les flors formen umbel·les que pengen d'un peduncle. La subspècie típica es diferencia de la subsp. balearica en que aquesta quasi no té fulles i les tiges són molt gruixades, a més no forma lianes sinó mates espinoses. D'altre banda la subsp. altissima té fulles molt amples quasi més amples que llargues i sense espines. De totes maneres hi ha moltes formes de transició entre les tres subspècies. Floració de tardor.

dilluns, 11 de desembre de 2017

PLANTES DE MENORCA: POLIPODI (Polypodium cambricum L.)




Polypodium cambricum L.
Família : POLYPODIACEAE
Gènere : Polypodium
Nom comú català : Polipodi.
Nom comú castellà : Polipodio.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Parets, murs, penyes i soques velles, en llocs ombrívols.
Usos i propietats : Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : És bastant fàcil trobar aquesta falguera colonitzant fissures de les roques o entre les pedres de les parets seques, a llocs ombrívols i humits. És molt fàcil de reconèixer pels seus lòbuls lineals que es van fent més petits de baix cap a dalt, quan està fèrtil té l'anvers de cada lòbul cobert de sorus de color taronja disposats en dues files paral·leles. Aquesta espècie és perenne, però renova les fulles cada any, queden seques al final de la primavera.

dijous, 7 de desembre de 2017

PLANTES DE MENORCA : ESPARREGUERA DE CA - ESPARREGUERA FONOLLERA - ESPARREGUERA RUCÀ - ESPARREGUERA BORDA - ESPARREGUERA DE GARRIGA - ESPARREGUERA PUNXOSA (Asparagus acutifolius L. LI)




Asparagus acutifolius L. LI
Família : LIACEAE
Gènere : Asparagus
Nom comú català : Espareguera de ca. Espareguera fonollera. Espareguera rucà. Esparreguera borda. Esparreguera de garriga. Esparreguera punxosa.
Nom comú castellà : Esparrago amarguero. Esparraguera silvestre. Esparraguera triguera.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Agost. Setembre.
Formes vitals : Camèfit. Faneròfit.
Hàbitat : Boscs i garrigues no massa seques. Ocasionalment també en pinars.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta esparreguera es diferencia de les altres per la gran quantitat de petits cladodis de color verd fosc que cobreixen gairebé tota la planta; és freqüent que prengui el port d'una petita liana. Viu a llocs més frescs i ombrívols, però és ben possible que coincideixi amb altres espècies d'esparregueres als mateixos indrets. Floreix al final de l'estiu.

dimarts, 5 de desembre de 2017

BOLETS DE MENORCA: BOLET DE FEMS - BOLET DE TINTA (Coprinus picaceus (Bull.) Gray

Coprinus picaceus (Bull.) Gray
Família : Coprinaceae
Gènere : Coprinus
Nom comú català : Bolet de fems. Bolet de tinta.
Nom comú castellà : Coprino blanquinegro.
Descripció : Bolet amb capell en forma cilíndrico-ovalada que esdevé acampanat, de 4-10 cm d’altura i de 5 a 8 cm de diàmetre. És de color marronós, amb estries radials ben marcades i coberta parcialment de grans plaques escamoses de color blanc que són fàcilment arrossegades per la pluja. Les làmines estan lliures, atapeïdes, al principi blanques, després rosades i finalment negres i deliqüescents. El peu és blanc, cilíndric, finament tomentós i de 10-25 x 1-2 cm. Les espores són negres en massa, ovalades, amb un porus germinatiu de 10,5-18 x 10-13 micres.
Observacions : Sol trobar-se en grups de varis exemplars i és fàcil veure que d’alguns d’ells només queda el peu, ja que el capell s’ha convertit en una mena de tinta.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Hàbitat : Alzinar. Garriga d’ullastre. Pinar i altres coníferes.
Valor alimentari : Indiferent 


divendres, 1 de desembre de 2017

PLANTES DE MENORCA: ROGETA (Rubia peregrina L. subsp. peregrina)



Rubia peregrina L. subsp. peregrina
Família : RUBIACEAE
Gènere : Rubia
Nom comú català : Rogeta.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost.
Formes vitals : Faneròfit.
Hàbitat : Màquies, garrigues i boscs escleròfil·les.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : La subspècie típica de la rotgeta també és enfiladissa però les seves fulles són amplament lanceolades i d’un verd més clar que a la subsp. longifolia, estan disposades en verticils de 4-6. Les flors, poc cridaneres, són d’un color verd-groguenc.